EMPRESA

El sector dels casaments afronta un forat de 600 M€

El trasllat de gran part de les celebracions al 2021 impedirà als empresaris compensar les pèrdues

El dia del seu casament, la Sandra vestia de blau: no va tenir més remei que substituir el vestit de núvia per l'uniforme d'infermera. A principis de març, dos mesos abans del gran dia, s'havia reincorporat a la feina després d'una baixa i ho feia topant de cap contra la realitat: “El que estàvem veient no era una grip”, recorda. Va haver d’afrontar alhora un dels escenaris més durs de la seva carrera i no saber si podria tirar endavant la celebració. Al final va assumir que caldria ajornar-la. “Van ser moments molt difícils: a la feina era tot horrorós i, a part, veia com el meu somni s’escapava”, explica.

A l’altra banda, la dels professionals que organitzaven aquest i tants altres casaments, el tràngol no era gaire més digerible. Lirola & Cussó, encarregades de fer-ne les fotografies, han passat de treballar en 20 celebracions l’any passat a 4 aquest. L’Aida i la Marina, les fotògrafes responsables, combinen el seu paper en el sector amb altres feines, però “l’any està sent molt difícil”, diuen. La major part dels ingressos els venien dels casaments.

Els nuvis no perden el somriure

L’Associació de Professionals de Bodes d’Espanya (APBE) calcula que s’han celebrat uns 20.000 casaments des que es va aixecar l’estat d’alarma fins al 31 d’agost, però això és només un 11% dels previstos. A Catalunya aquesta proporció és del 10%: unes 3.000 celebracions de les 27.800 esperades. Segons la mateixa associació, els càlculs oficials diuen que la despesa mitjana per casament són 25.000 euros, cosa que vol dir que el sector català ha deixat d’ingressar uns 620 milions. Al conjunt de l’Estat aquesta xifra puja fins a 3.700 milions i possiblement és més alta, ja que, segons explica Isaac Amselem, president de l’associació, ells consideren que la despesa mitjana està per sobre. El que, a més, agreuja la situació és que gran part de les celebracions s’han traslladat al 2021, i que la pròpia dinàmica del sector impedirà compensar el forat duplicant els esdeveniments.

Estalvis i deute

“No soc una persona catastrofista, però la nostra situació és dramàtica: hem perdut un 97% de la facturació aquest any”, diu Elisabet Raventós, una de les propietàries de la masia La Centenaria 1779. “Al nostre sector es parla molt d’estacionalitat, però a més s’ha d’entendre que són uns dies a la setmana”, indica. En el seu cas, afronten el moment amb la majoria de treballadors sostinguts per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), amb el mínim necessari actiu per mantenir la finca preparada i fent ells feines menors de manteniment. I amb estalvis, esclar.

Fa un retrat similar Joan Conejo, responsable d’una empresa que es dedica al disseny d’esdeveniments, en molt bona part casaments. “Tenim 14 treballadors que estan tots en ERTO i estem facturant un total de zero”, lamenta. “Tenim dates tancades per a l’any que ve, però res confirmat”, explica. Això vol dir cap paga i senyal, encara que ell ho prefereix: “M’estimo més no gastar-me uns diners que potser després he de tornar”. De fet, Conejo explica la seva situació amb un punt de resignació, perquè entén que cal fer el possible per evitar una segona situació com la que es va viure fa uns mesos. Això malgrat que l’únic que ha fet aquest any són dos rams de núvia amb què ni de lluny es pot sostenir l’empresa, que va signar un préstec per arribar al setembre i que ara n’haurà de demanar un altre per aguantar fins al març. “Això suposarà una despesa per al 2021 que serà criminal: no sé com ho farem”, diu. De moment, tirar amb això i amb els estalvis, però prefereix no pensar en quin serà l’escenari d’aquí un any.

Milers de llocs de treball afectats

En aquest sentit, les queixes generals les resumeix l’APBE: per una banda, que les diverses normes que s’han anat publicant al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) no són clares (“A Catalunya, per exemple, es deia que no es podien fer casaments, però al final depenia de la llicència que tinguessis, perquè si eres hostaler sí que podies”, critica Amselem); per l’altra, que la manera com funciona ja habitualment un casament permet una traçabilitat gairebé perfecta de convidats i professionals que hi treballin. “No ens queixem només perquè vulguem fer calaix, que també; ens queixem sobretot perquè no podem generar llocs de treball”, resumeix. A Catalunya, conclou, això són 400.000 llocs de treball directes. “Indirectes? Caldria multiplicar la xifra per tres”.