Turisme
Economia 29/08/2021

Segon estiu crític a l’aeroport del Prat

Un bon mes d’agost situaria la infraestructura encara als nivells del 2004

3 min
L'aeroport de Barcelona pràcticament buit de passatgers durant els mesos de confinament més dur, l'any pasat

BarcelonaPocs cops l’aeroport de Barcelona s’ha trobat davant d’una situació tan particular. D’una banda, aconseguir tancar un polèmic acord que a priori li garanteix fer-se gran a curt termini. De l’altra, acabar la segona temporada d’estiu consecutiva amb els nivells de passatgers i operacions més fluixos dels registrats en les estadístiques d’Aena, que arriben fins a disset anys enrere. De fet, a falta de saber si l’activitat de l’agost iguala la del juliol, tot apunta que en tot cas les xifres només començaran a apropar-se a la situació del 2004. 

Entre el juliol i l’agost d’aquell any, l’aeroport del Prat registrava aproximadament 52.500 operacions i s’anotava un trànsit de 4,9 milions de passatgers. Si l’activitat de l’agost és igual a la del juliol, com a mínim hauran passat per l’aeroport del Prat 4,5 milions de passatgers. El problema és que això encara suposaria menys de la meitat del trànsit de just abans de la pandèmia. 

L’aeroport de Barcelona havia assolit el seu propi record l’estiu del 2019, en què va arribar als 10,7 milions de passatgers i a les prop de 66.000 operacions. En canvi, aquest juliol l’aeròdrom va acabar el mes amb un 57% de passatgers menys que dos anys enrere, uns 2,2 milions. 

“El fet que la UE hagi aprovat el passaport sanitari ha donat elements de certesa i certa recuperació del turisme”, contextualitza Salvador Guillermo, secretari general adjunt de Foment del Treball i director d’economia a la mateixa entitat. Amb tot, diu, a això s’hi ha afegit la cinquena onada de contagis, que ha impactat especialment sobre Catalunya i ha generat nova font d’incerteses.

En paral·lel, afegeix Pere Suau-Sánchez, professor de la UOC i de la Cranfield University, “hi havia la sensació que un cop hi hagués més percentatge de persones vacunades, la situació s’aniria relaxant, i el que s’ha vist és que molta gent vacunada no es tradueix en més viatgers”, explica. “Sembla una qüestió molt més lligada a la regulació de les fronteres –continua l’expert–. La indústria hauria de procurar treballar conjuntament amb els estats perquè aquesta mobilitat, dins la regulació establerta, pugui ser més o menys fluida”. 

El segon tram de l’estiu

Tot i que les dades d’aquest agost encara no estan tancades, l’històric diu que es tracta d’un mes d’activitat similar a la del juliol. L’any passat, de fet, van passar per aquesta infraestructura més persones a l’agost que al juliol, i, tenint en compte que les dades del Gremi d’Hotels de Barcelona parlen de millors ràtios d’obertura d’hotels i d’ocupació, tindria sentit que aquest any es repetís el fenomen. 

De moment, l’única certesa l’aporta l’operativa prevista per als caps de setmana: en els cinc caps de setmana que hi ha hagut entre el divendres 30 de juliol i aquest dilluns 30 d’agost, s’han operat aproximadament 13.700 vols (uns 2.700 de mitjana cada cap de setmana). Aquestes xifres impliquen una activitat només un 33% inferior a la d’abans de la pandèmia. Malgrat tot cal tenir en compte que no hi ha cap certesa que aquests avions anessin plens i que aquesta programació estava subjecta a canvis que no es registren en aquestes dades.

Si més no, la radiografia anticipa el que ja indicava el juliol: que la infraestructura encara està lluny de recuperar-se, però que fa passes endavant en comparació amb la temporada d’estiu de l’any passat, que va acabar amb un 81% de passatgers menys.

De fet, l’última previsió de l’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA) no situa la recuperació dels nivells de trànsit aeri a Europa fins al 2024. I Aena, el gestor aeroportuari espanyol, admetia abans de l’estiu que no l’esperava fins encara un any més tard. 

L’impacte sobre l’aeroport

Això, però, no sembla que hagi de complicar-li gaire la vida a l’aeroport. “Una infraestructura com el Prat és sostenible encara que no recuperi els nivells fins al 2024; el que no és sostenible és l’activitat econòmica que comporta: restaurants, hotels, taxis, museus...”, alerta Salvador Guillermo. 

“Aena, com el gestor aeroportuari més gran del món, hauria de ser capaç d’entomar un cop d’aquest tipus”, hi coincideix Pere Suau-Sánchez, que afegeix només una alerta: independentment que aquest estiu s’hagin salvat els mobles, hi ha determinats factors (el teletreball o la limitació dels viatges de negoci, per exemple) que poden provocar una caiguda més intensa del que és habitual durant la tardor.

stats