El segon embat del virus qüestiona la suficiència dels fons europeus

Quan encara no s’han desbloquejat els ajuts, algunes veus ja en demanen més

La UE encara no ha tret el cap de l’aigua per agafar aire que ja se l’ha empassada la segona onada del coronavirus. El segon embat ja ha impactat Europa, i de diferent manera que la primera, amb estatscom els Països Baixos, amb una incidència del virus més gran que la d’Espanya. Però la UE encara no ha estat capaç d’activar els 750.000 milions en ajuts europeus pactats al juliol, que estaven pensats per respondre a la crisi provocada per la primera onada. “És molt oportú que a partir de l’Eurogrup d’aquest dimarts revisem i vegem si és necessari abordar alguna modificació o no, com fem en l’àmbit nacional”, deia la vicepresidenta Nadia Calviño ahir abans de reunir-se virtualment amb la resta de ministres de Finances de l’Eurogrup.

Calviño verbalitzava així un debat que ja ressona virtualment i físicament a Brussel·les. “La situació econòmica està en un estat molt fluït, veiem cada dia noves mesures i clarament hi ha hagut un canvi en el to del debat”, deia una font comunitària divendres passat. ¿Si els governs nacionals estan tirant la casa per la finestra amb la despesa pública, la Unió Europea també hauria d’augmentar els ajuts?

La Comissió Europea presentarà aquest dijous les seves previsions econòmiques i, com va reconèixer ahir el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, malgrat el fort rebot dels indicadors macroeconòmics de l’estiu , els nous ja mostren una nova frenada. “La incertesa envolta la durada d’aquesta segona onada”, reconeixia ahir Gentiloni, i d’aquesta manera rebaixava les expectatives que el segon embat sigui més tou econòmicament que el primer, malgrat que el teixit econòmic pugui estar més ben preparat a nivell pràctic.

Però aquest és un debat espinós perquè per poder tapar els forats provocats per la segona onada cal tapar els de la primera i encara no s’ha aconseguit. D’aquí que, ahir, el mateix Gentiloni s’oposés a reobrir ara el debat: “A Europa hem d’implementar primer el que hem decidit. Crec que, donada la realitat d’aquesta segona onada i els riscos hem de fer-ho com més aviat millor”. En el fons, el debat ja està sobre la taula, però s’intenta no hipotecar la posada en marxa urgent de les mesures amb noves friccions. Fonts diplomàtiques apuntaven ahir que una vegada aprovat “el que tenim, ja es tindrà en compte la situació de les conseqüències de la segona onada”.

Per mostra, les negociacions entre governs (al Consell) i Eurocambra. Tot just aquest divendres el Parlament Europeu pactava una posició de negociació sobre el fons de recuperació. L’Eurocambra és una institució colegisladora i, per tant, que els vint-i-set caps d’estat i de govern pactessin al juliol un fons de 750.000 milions no vol dir que estigués fet.

Negociacions paral·leles

Es negocia per diversos carrils paral·lels. D’una banda, els nous recursos de què s’ha de dotar la UE per pagar el deute emès per aconseguir els diners. De l’altra, el pressupost comunitari per als pròxims set anys amb què s’ha de vehicular el fons. Després, el mecanisme que ha de lligar els diners al compliment de l’estat de dret. Finalment, l’arquitectura del fons en si mateixa.

L’Eurocambra divendres va marcar posició sobre el fons, exigint menys condicions (reformes macroeconòmiques) i més polítiques verdes. Ara caldrà veure fins on estan disposats a negociar els governs. Sobre l’estat de dret i sobre els recursos propis s’espera un acord a finals de setmana. El que està més embussat és el pressupost comunitari, i tot plegat complica l’arribada dels diners a principis del 2021. Amb tot, una clàusula de retroactivitat podria permetre reemborsar els diners i que els governs comencin a gastar.