JUDICIAL

El servei social femení del franquisme compta per a la jubilació

El Tribunal Suprem posa fi a la discriminació entre homes que van fer la mili o la PSS i les dones que van fer el Servei Social de la Dona

La llei permet comptabilitzar el servei militar obligatori o la prestació social substitutòria -que va estar en vigor des del 1988 fins al 2001- per acreditar un període mínim de cotització a efectes de la jubilació anticipada. Però la mateixa llei de la Seguretat Social ignora l’anomenat “servei social de la dona”, també obligatori durant el franquisme i equivalent aleshores al servei militar. El Tribunal Suprem va posar fi divendres a la discriminació legal aplicant la perspectiva de gènere a la normativa i equiparant el dret dels homes a computar la mili com a període de cotització, amb el límit d’un any, al de les dones que durant la dictadura van fer el servei social equivalent.

La sala social del tribunal va dictar una sentència que per primera vegada reconeix el dret d’una dona catalana a comptabilitzar els mesos que va estar fent el servei social per poder accedir a la jubilació anticipada. El Suprem admet que la interpretació literal de la norma suposaria una violació del principi d’igualtat entre homes i dones perquè seria aplicar un tracte discriminatori cap a les dones. Fins ara no tots els tribunals que havien resolt el cas ho havien vist de la mateixa manera.

Set dies per complir el mínim de cotització

La decisió del Suprem analitza el cas d’una dona que havia sol·licitat la jubilació anticipada a Catalunya i que l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li havia negat perquè li faltaven set dies per complir el mínim de cotització exigit per la llei per poder-se acollir a aquest model de jubilació. En primera instància, un jutjat de Barcelona li va donar la raó i va reconèixer el seu dret a accedir a la jubilació anticipada tenint en compte els mesos del servei social femení. Però posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va revocar la primera sentència estimant el recurs de l’INSS perquè considerava que el temps que la demandant va estar complint el servei social de la dona no es podia tenir en compte a l’hora de calcular el mínim de cotització. Ara el Suprem corregeix el TSJC.

La sentència recorda que la finalitat tant del servei militar com del “servei social de la dona” va ser similars, tal com estableix un decret del 1937: un servei obligatori per a homes i dones. Per a elles es va establir com a “deure nacional de totes les dones espanyoles entre els 17 i els 35 anys”, i va estar en vigor fins al 1978.