Economia 22/05/2018

Més competitivitat empresarial a costa de més precarietat laboral

Els sindicats amenacen amb una vaga general si no hi ha acord salarial

Júlia Manresa
3 min
Més competitivitat empresarial  a costa de més precarietat laboral

Madrid“O hi ha acord o hi haurà conflicte”, deia ahir el secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez. Els sindicats estan a punt d’acabar la seva paciència després de mesos sense acord amb la patronal per pactar l’augment salarial en la negociació col·lectiva. Ahir, CCOO i la UGT es manifestaven davant la seu de la patronal CEOE per reclamar precisament millores salarials i desencallar les converses. I l’avís va ser contundent: si no hi ha acord, el desacord no serà “pacífic”. Han convocat protestes arreu d’Espanya, i a Catalunya amenacen amb una vaga general a l’estiu si no s’avança en la negociació.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els representants dels treballadors no es conformen amb el 2% d’augment més un variable que ofereixen els empresaris: volen recuperar el poder adquisitiu que han perdut durant la crisi i, de fet, fins i tot el Banc d’Espanya constata que si les empreses han guanyat competitivitat al llarg de la crisi és a costa de la reducció de costos salarials i laborals en general. Així ho assegura aquest organisme en un informe anual presentat ahir.

“Els guanys en competitivitat enfront de la zona euro han recaigut més en l’ajust dels salaris que en el dels marges empresarials”, assenyala el Banc d’Espanya. Principalment, l’economia espanyola s’ha tornat més competitiva i ha recuperat el que va perdre quan el seu antic motor (el totxo) va col·lapsar, gràcies primer als acomiadaments i després “a la moderació salarial”, en paraules del supervisor que presideix Luis María Linde. De fet, els informes anuals del Banc d’Espanya ja han anat apuntant aquesta conclusió. La central de balanços que van actualitzar el 2016 mostrava com les empreses havien triplicat beneficis però s’havien congelat els salaris, i el 2017 la situació va ser similar.

Pèrdua de poder adquisitiu

Segons l’informe del Banc d’Espanya, els salaris el 2017 només van créixer un 0,1% de mitjana (i entre el 2014 i el 2017 un 0,4%). Però, a més, aquest 0,1% es converteix en una pèrdua de poder adquisitiu de dos punts percentuals si es té en compte que l’any passat els preus, sobretot impulsats per l’energia, es van disparar més. El mateix any, l’excedent brut d’explotació de les empreses va repuntar un 5,5%, molt per sobre del 0,1% que ho van fer els salaris. De fet, per primera vegada des del 2009, l’any passat el conjunt de les llars espanyoles van tenir necessitat de finançament i no capacitat de finançament (és a dir, que van tenir dèficit d’ingressos), com passa per exemple amb l’Estat. La capacitat d’estalvi de les famílies s’ha anat reduint els últims anys.

Però els salaris no només han caigut en termes absoluts. Les empreses també estan sustentant els seus guanys de competitivitat i la recuperació econòmica en l’augment de la taxa de temporalitat, juntament amb una caiguda de la durada dels contractes i un increment de la parcialitat no desitjada. Així ho destaca el Banc d’Espanya, que avisa que aquestes característiques pròpies de fases expansives de l’economia espanyola “comporten conseqüències adverses sobre el creixement a llarg termini en la mesura que desincentiven la inversió en capital humà”. Per això, avisa que malgrat que fins ara aquestes tendències han permès a l’economia espanyola guanyar competitivitat, a partir d’ara poden suposar un risc per continuar-ne guanyant.

Malgrat aquesta lectura feta pública ahir, aquesta institució elogia les reformes estructurals dutes a terme a Espanya durant la crisi, inclosa, per tant, la reforma laboral. De fet, aquesta reforma és el que va permetre en gran mesura els acomiadaments massius al principi de la crisi i el que, segons els sindicats, ha sigut clau per precaritzar encara més el mercat laboral.

stats