La sobreinversió en fibra òptica salva internet

El desplegament de l’alta velocitat suavitza el xoc del confinament tot i els retards en la connexió

En els últims anys milers de quilòmetres de cable i costoses inversions d’operadores i governs han convertit Espanya en el país amb el desplegament de fibra òptica més gran d’Europa. Més que Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia junts, segons xifres del Consell Europeu. Aquesta enorme despesa en connexions d’alta velocitat és una de les raons per les quals ara, malgrat que la pandèmia ens manté més enganxats al mòbil que mai i el confinament ens força a fer teletreball, internet aguanta. “En plena quarta setmana de confinament, la xarxa segueix aguantant força bé”, defensa el professor del departament d’enginyeria telemàtica de la UPC David Rincón. Segons recorda, la capacitat de la fibra òptica tant a Espanya com a Catalunya és “molt gran”, fins i tot “sobredimensionada”. “Ha anat bé que fos així en aquest sentit”, admet.

Mesurar com ha incrementat el trànsit de dades durant aquests últims dies no és fàcil. Oficialment, fins ara només s’han donat dues xifres. D’una banda, el president espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar en una de les seves compareixences en la primera setmana de confinament que l’ús d’internet s’havia disparat un 80%. De l’altra, uns dies abans les cinc principals operadores de l’Estat (Movistar, Orange, Vodafone, MásMóvil i Euskaltel) havien afirmat en un comunicat conjunt que l’increment de les xarxes fixes havia sigut del 40%. Pel que fa al mòbil, l’augment era del 50% en els serveis de veu i del 25% en els de dades.

Tot i així, hi ha altres indicadors que relaxen el temor a un col·lapse d’internet com a efecte rebot pel teletreball o l’augment del temps de consum dels serveis de streaming. Rincón es refereix als anomenats punts neutres d’intercanvi. Es tracta d’enllaços que fan servir les operadores per transportar dades entre diferents xarxes i, per exemple, permetre que un usuari de Vodafone accedeixi a Instagram. Estan distribuïts arreu del món i, a una escala inferior respecte dels gegants d’Amsterdam o el Brasil, també n’hi ha a Catalunya. “El Catnix és molt petit i majoritàriament interconnecta la xarxa pública catalana amb les operadores, però es donen uns increments del 20% o el 25% com a molt”, explica el professor. En el cas espanyol, l’equivalent s’anomena Espanix, i sí que ha notat augments de fins al 50% en les últimes setmanes.

Que les xarxes continuïn funcionant, però, no vol dir que ho facin com sempre. Segons un estudi de l’empresa Medux, que mesura l’experiència dels usuaris de telecomunicacions, malgrat que han respost “espectacularment bé”, el rendiment d’alguns serveis a les llars espanyoles s’ha vist afectat pel gran augment de trànsit. Concretament, l’empresa ha detectat lleugeres caigudes en la velocitat de descàrrega. A Catalunya el descens observat va ser de només el 2,4%, però la mitjana espanyola se situava per sobre del 5% i superava el 10% en les franges de la tarda i la nit. El pitjor rendiment se l’emporten Galícia i Madrid, on la velocitat es va reduir en un 6,5% i un 7,7%, respectivament.

Problemes amb la latència

A aquest efecte també s’hi suma un altre concepte recurrent en el sector de les telecomunicacions, sobretot per l’arribada imminent de la 5G: la latència. Es tracta del retard que podem observar, per exemple, quan estem mirant una sèrie a Netflix i el vídeo triga a carregar-se o de sobte els gràfics d’un videojoc perden qualitat. “Tenim autopistes molt grans [la xarxa de fibra òptica] i els cotxes que hi entren saben conduir-hi molt bé”, matisa Rincón com a metàfora per explicar que la majoria d’aplicacions compten amb un software capaç d’adaptar-se i continuar funcionant tot i els obstacles.

L’estudi de Medux també parla de la latència i detecta un increment del 60% en el retard en les hores de màxima activitat. En plataformes com YouTube el calcula en un decalatge del 10% per al temps d’inici i càrrega dels vídeos. No obstant això, com apuntava Rincón, els mateixos serveis s’han adaptat a la nova realitat de la pandèmia, i tant YouTube com Netflix (aquesta última plataforma no ho ha fet a Espanya) ja rebaixen la qualitat automàticament.

El missatge de l’administració catalana sobre la capacitat sobrant de les xarxes no difereix del de l’Estat. Tot i així, els desequilibris territorials pel que fa a la connexió expliquen que aquesta setmana la Generalitat aprovés d’urgència deu projectes de desplegament de fibra òptica per assegurar la connectivitat a 51 municipis que ara per ara tenen una cobertura insuficient.

REPUNT DE CIBERDELINQÜÈNCIA

1. ¿Han augmentat els ciberatacs durant el confinament?

Sí. Així ho certifica Víctor Molina, cap d’equip del sistemes d’enginyeria de la companyia de ciberseguretat Check Point. També hi coincideixen la professora de la UOC experta en aquesta matèria Helena Rifà i el director del centre de ciberseguretat de Telefónica Mediterráneo, David Prieto. La pandèmia, asseguren tots tres, ha renovat l’interès dels ciberdelinqüents per trobar forats per atacar els dispositius tant d’usuaris particulars com d’empreses.

2. Com es poden detectar?

Prieto apunta que molts d’aquests nous atacs s’aprofiten de la demanda d’informació sobre el covid-19. Per exemple, a través d’aplicacions malicioses que mostren dades de l’evolució del virus, però també de notícies falses. Molina explica que altres casos fan servir la fórmula del phishing, enllaços que es fan passar per pàgines oficials, com en el cas d’un banc, per obtenir dades personals i financeres. “Som més vulnerables perquè estem tancats, més angoixats i distrets”, afegeix Rifà. A més, recorda que el teletreball fa que sigui encara més rellevant protegir-se dels atacs, ja que molts empleats es connecten amb ordinadors personals a servidors corporatius. “Els ciberdelinqüents es poden fer passar per un tècnic de l’empresa per robar credencials”, diu Prieto. Molina recomana assegurar-se que els antivirus de tots els dispositius estan al dia i establir filtres de seguretat.

3. ¿Hi ha aplicacions en què no hauríem de confiar?

En els últims dies, Zoom -una de les aplicacions més famoses per a reunions telemàtiques- ha estat qüestionada per algunes vulnerabilitats en la privadesa de les converses. L’empresa ho ha admès i treballa per solucionar-les.