La sobrequalificació dels joves catalans afavoreix la fuga de cervells, que creix un 115% en nou anys

El 2017, un 37,9% dels joves tenien feines que requerien una formació inferior a la seva

La fuga de cervells continua creixent al Principat. Entre l'any 2009 i el 2018, 41.108 joves van emigrar a l'estranger per qüestions laborals, el que suposa un increment del 115% en nou anys. Així ho recull l'informe que avui ha presentat UGT Catalunya, d'acord amb unes dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) que posen en alerta el sindicat. "Ens trobem davant d'una situació molt preocupant", ha denunciat aquest dijous al matí Elena Ferrero, portaveu nacional de l'Avalot-Joves. 

Mentre que a principis de l'any 2009 el nombre de catalans de menys de 34 anys que residien a l'estranger era 35.550, l'1 de gener de l'any actual la xifra pujava a 76.658. I és que, tot i que des d'UGT reconeixen que l'èxode "s'ha frenat una mica", consideren que "continua sent molt preocupant la gent que marxa avui". Pel que fa a la comparativa interanual, l'Idescat estima que l'any 2017 van emigrar fins a 4.775 joves catalans, un 6,6% més que l'any anterior. 

Precarietat laboral i sobrequalificació

En roda de premsa, Ferrero ha atribuït la situació a la precarietat laboral i a la dificultat que tenen els joves catalans de trobar una "feina digna". Per aquest motiu, ha dit, decideixen buscar oportunitats a l'estranger. En un altre sentit, des d'UGT denuncien que la sobrequalificació és també un element clau per entendre la fuga de cervells, i matisen que l'any 2017 un 37,9% dels joves tenien feines que requerien una formació inferior a la que realment tenien. Un contratemps que s'agreuja encara més en el cas de les dones: 41% de sobrequalificació femenina enfront del 34,8% de sobrequalificació masculina. 

A més, la temporalitat és també un factor que juga a la contra dels ocupats més joves. En aquesta línia, l'informe d'UGT mostra que la meitat dels joves d'entre 16 i 29 anys tenen contractes temporals i un 28% treballen a temps parcial. I, encara més, dels convenis signats durant l'any passat, el 88,75% eren temporals, un 41,3% dels quals tenien una durada inferior o igual a un mes. A banda, els salaris d'aquest col·lectiu tampoc no criden a l'optimisme. Si més no, d'aquesta manera ho ha interpretat Ferrero d'acord amb les dades de l'Idescat. I és que el salari brut mitjà d'una persona menor de 25 anys és de 10.809 euros anuals a l'estat espanyol. Una xifra que puja, tot i que segueix sent precària, per a les persones d'entre 25 i 34 anys: assoleixen, de mitjana, els 19.522 euros bruts anuals. 

Barcelona, la ciutat amb més fuga de cervells

Pel que fa a la qüestió territorial, la capital catalana és la ciutat on l'èxode ha sigut més accentuat els últims nou anys. I amb diferència: un 61,17% de tota la demarcació. No obstant això, la província que més ha patit la fuga de cervells ha sigut Girona, que ha experimentat un creixement del 183,04%. En menor mesura, a Tarragona l'emigració juvenil s'ha incrementat un 124,33% en relació a l'any 2009, i a Lleida han marxat un 44,98% més dels joves respecte al mateix any. 

Les principals destinacions d'acollida dels joves catalans han sigut França, Alemanya, l'Argentina, Suïssa i el Regne Unit, amb la variació de la demarcació de Lleida, que també té Andorra entre els països on també emigren els joves.

Més continguts de