Ho va dir el ministre d'Economia, Luis de Guindos: més de 7.000 milions d'euros més per a la nacionalitzada, o intervinguda o no sé quin altre eufemisme, Bankia. Al final l'entitat ha demanat 19.000 milions. I em temo que no és l'última càrrega que s'imposa als contribuents espanyols per salvar un esguerro creat pels somnis d'un poder centralista disposat a demostrar que La Caixa i el Barça eren dos accidents que la història ràpidament corregiria. Madrid era el futur, Catalunya un pretèrit que el segle XXI condemnava a la ineficàcia. De la mateixa manera que Mourinho demostraria que el romanticisme de Josep Guardiola no tenia cap possibilitat de victòria davant una estratègia agressiva maquiavèl·lica, en el millor sentit del qualificatiu.
La fusió de dues entitats, com Caja Madrid i Bancaixa, acompanyades de cinc escolanets enlluernats per l'arrogància dels gestors de les dues capdavanteres, ha demostrat que tot era un somni sense fonaments. La seva pretesa superioritat ha sigut un foc d'encenalls.
