Com sortir de les llistes de morositat?

Aparèixer en un registre d’impagaments pot tancar la porta a rebre préstecs

Amb només una factura de la llum o de l’aigua pendent de pagament -o a vegades ni tan sols això-, qualsevol ciutadà es pot trobar inclòs en un dels diversos registres de morosos existents a Espanya, un fet que pot comportar molts maldecaps a l’hora d’anar al banc.

Les llistes de morosos inclouen totes aquelles persones (o empreses) que mantenen deutes impagats amb tercers. Els dos registres més utilitzats són el de l’Associació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit (ASNEF) en el cas dels particulars, i el Registre d’Acceptacions Impagades (RAI), gestionat pel Centre de Cooperació Interbancària (CCI) i que agrupa els deutes de companyies i treballadors autònoms. Malgrat tot, n’hi ha d’altres, com Badexcug o el Fitxer d’Incidències Judicials, que agrupa les persones que deuen diners a algun ens públic.

Aquests llistats són de consulta obligada per als treballadors bancaris abans de donar qualsevol tipus de crèdit o d’acceptar segons quines operacions financeres. Així doncs, aparèixer en un registre de morositat pot tancar totes les portes a rebre una hipoteca o un préstec, ja que la persona en qüestió consta com a morosa als ulls de l’entitat financera.

Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), és bastant freqüent que una persona o una empresa no sàpiga que ha estat inclosa a algun d’aquests registres -tot i que, legalment, ha de ser notificada-, cosa que pot provocar sorpreses desagradables quan es visita el banc. A més, l’OCU assegura que tampoc és estrany que hi apareguin per error els noms de persones que no tenen cap tipus de deute amb ningú.

Les condicions per incloure una persona o empresa a una de les llistes de morosos són bastant concretes. A banda de l’obligació d’avisar el deutor, el deute ha de ser superior als 50 euros. En segon lloc, s’ha de demostrar que el deute existeix amb algun document i ha de mantenir-se impagat.

Tanmateix, la condició més destacada és que el venciment ha de ser inferior a cinc anys respecte al venciment del termini de pagament. És a dir, les llistes de morositat no poden incloure una persona per un deute amb una antiguitat superior a cinc anys. Un cop es compleix aquest període, el deute pot continuar vigent, però el nom del deutor ha de ser esborrat del registre obligatòriament.

Pagar o denunciar

Un cop sabem que el nostre nom surt en una d’aquestes llistes, cal mirar per què hi apareixem. És per això que, abans de res, cal comprovar si el deute que es reclama és real i, en cas que ho sigui, que la quantitat reclamada sigui la correcta.

Si el deute és real i per la xifra que pertoca, l’única manera efectiva de sortir de la llista és pagant. Un cop abonat el que es deu, el nostre nom hauria de desaparèixer de la llista en el termini d’un mes. No obstant això, les empreses gestores dels registres no sempre donen de baixa tots els noms, per la qual cosa l’OCU recomana contactar-hi directament i sol·licitar-los que s’esborrin les nostres dades, adjuntant còpies del DNI i dels documents que acreditin el pagament del deute.

També cal contactar amb el registre si ens reclamen un deute fals. En aquest cas, cal notificar-los l’error i, si no responen en un període de 30 dies, cal denunciar-ho a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), l’organisme estatal de defensa de la privacitat, perquè obri un expedient i sancioni l’empresa propietària de la llista. Per contra, si el deute existeix però se’ns exigeix una quantitat incorrecta, cal impugnar el deute per via judicial o a l’administració pública corresponent (per exemple, l’agència tributària), de manera que el deute no es podrà considerar legalment “cert” i, per tant, el registre haurà de treure’ns de la llista.

Tant si no existeix el deute com si és erroni, es pot denunciar el registre per intromissió al dret a l’honor. Diverses sentències del Tribunal Suprem han atorgat indemnitzacions de més de 6.000 euros.