MERCAT LABORAL

Els sous públics pugen 1.900 euros més que la resta en plena crisi

L’increment salarial dels funcionaris ha sigut cinc punts superior entre el 2012 i el 2017

Un treballador del sector públic cobra de mitjana 879 euros bruts més al mes que un treballador del sector privat a Espanya. Aquesta bretxa salarial, en comptes de reduir-se, encara s’ha accentuat més durant els anys més durs de la crisi. Les xifres són contundents: del 2012 -quan els salaris van tocar fons- al 2017 l’increment del sou dels funcionaris ha sigut del 6,9%, mentre que el dels empleats del sector privat només ha pujat un 1,7%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Així, els sous públics han pujat aquests cinc anys 1.900 euros bruts anuals més que la resta.

Segons Josep Oliver, catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB, aquest increment salarial entre els funcionaris s’explica sobretot per l’envelliment de la mà d’obra d’aquest sector, que fa que cobrin més cada cop que acumulen triennis o sexennis. “S’hi ha de sumar que durant el primer tram de la crisi -entre el 2007 i el 2012- la plantilla de funcionaris (a diferència del sector privat) va continuar pujant, sobretot en els sectors de l’educació i la sanitat, al voltant d’un 3%”, afegeix Oliver.

El 2017, un 35% dels treballadors del sector privat se situaven en la franja de salaris més baixos (inferiors als 1.231 euros bruts al mes), mentre que entre els funcionaris només cobraven aquesta quantitat un 8%. En el tram de sous intermedis -entre els 1.231 i els 2.136 euros-, els dos sectors redueixen distàncies, però, tot i així, el privat (42%) encara predomina per sobre del públic (29%). Pel que fa als més alts -els que superen els 2.137 euros-, els funcionaris s’imposen clarament (62%) per sobre del sector privat (22%).

El catedràtic emèrit d’economia aplicada de la UAB especifica que la crisi ha impactat de manera diferent entre els treballadors del sector privat que tenien més de 35 anys i entre els que en tenien menys. En el primer grup aquest impacte ha sigut “mínim”. “El seu increment salarial segur que ha sigut superior que la mitjana del sector privat”, afirma. En canvi, la crisi s’ha acarnissat amb els més joves. “Aquest col·lectiu concentrava la majoria de contractes temporals i la destrucció va ser especialment dura en la construcció i la indústria. De fet, el seu increment salarial durant aquests cinc anys ha acumulat saldo negatiu”, assegura el professor.

Amb la recuperació de llocs de treball, sobretot durant el 2018 -apunta el catedràtic-, s’ha engegat la màquina dels contractes temporal i, en menor mesura, la dels contractes indefinits, però sense el pes salarial que hi havia abans de la crisi. “Els salaris són encara sensiblement més baixos”, insisteix.

Catalunya, en quarta posició

Per comunitats autònomes, Catalunya va ser la quarta amb uns salaris més alts durant el 2017, amb un sou mitjà brut mensual de 1.992 euros, només 66 euros més que l’any 2012. El pòdium de les comunitats autònomes amb els sous més alts va ser per al País Basc (2.209), la Comunitat de Madrid i Navarra, respectivament. En canvi, a la cua hi havia el País Valencià, les Illes Canàries i, en última posició, Extremadura (1.583 euros bruts mensuals).

DIFERÈNCIES SALARIALS

62%

És el percentatge d’empleats del sector públic que cobren més de 2.136 euros bruts al mes; en el sector privat la xifra arriba al 22%, segons l’Institut Nacional d’Estadística

35%

És la xifra de treballadors del sector privat que tenen un sou de menys de 1.231 euros; entre els empleats de les administracions públiques només cobren aquesta quantitat un 8%

LES CLAUS

1. Els salaris del sector privat han pujat de mitjana un 1,7% entre el 2012 i el 2017. ¿Tots els col·lectius han vist un increment en les seves nòmines?

No, una gran part dels joves de 35 anys han patit durant aquests cinc anys una baixada dels seus sous. L’increment -i superior a aquest 1,7%- s’ha concentrat, sobretot, en els empleats de més edat, que són, segons els economistes, els que menys han notat les conseqüències de la crisi.

2. On s’han concentrat els salaris més baixos en el sector privat en els anys més difícils de la crisi?

A les empreses privades més petites. Les que tenien menys de deu treballadors són les que han registrat els salaris més baixos -la meitat dels seus empleats cobraven menys de 1.230 euros bruts al mes-, mentre que en les de més de 250 treballadors aquesta nòmina només la tenien un 11% de la plantilla. Per contra, en les grans companyies gairebé sis de cada deu assalariats (56%) cobraven més de 2.136 euros bruts al mes, una xifra que només arribava al 12% de la plantilla entre les empreses més petites.

3. Com s’explica que sis de cada deu funcionaris cobrin més de 2.136 euros bruts al mes?

La concentració d’aquests salaris més elevats en el sector públic es deu bàsicament a tres motius: són treballadors amb estudis superiors, són els que tenen més antiguitat i són els que tenen una proporció més baixa de treball a temps parcial.

4. El 2018 ha sigut un altre any de recuperació econòmica. ¿S’han recuperat els salaris d’abans de la crisi?

No. De fet continuen sent sensiblement més baixos bàsicament entre els treballadors rasos (-0,3%). Només hi ha dos col·lectius en els quals sí que són més elevats que el 2007: els comandaments intermedis i els directius. Segons un estudi d’EADA i la consultora Icsa Grupo, l’augment entre el 2007 i el 2018 ha sigut d’un 1,1% entre els primers i d’un 2,4% entre els directius.