Els suïssos voten 'no' a implantar una renda bàsica incondicional de 2.300 euros

El 78% dels electors rebutgen en referèndum la proposta

A Suïssa no hi haurà cap renda bàsica incondicional per als ciutadans. Segons el primer recompte oficial de vots, els suïssos han descartat aquest diumenge amb una clara majoria la introducció d'un pagament estatal als habitants del país amb independència dels seus ingressos i del seu estat laboral. En el primer referèndum del món sobre aquesta qüestió, el 78% dels electors hi han votat en contra i el 22% a favor, segons ha informat l'Institut GFS de Berna.

Què faries si et paguessin un sou de 2.300 € sense treballar?

Per als promotors de la iniciativa sobre la renda bàsica incondicional (RBI), el resultat de les urnes és, però, un èxit. "Això és com una marató i anem potser pel quilòmetre 25. Suïssa és un país conservador, aquí no havien de tenir por que la RBI s'introduís tot d'una. El que hem viscut és el contrari de la frustració. És fenomenal com s'ha tractat la idea. No ens esperàvem tan bon resultat. Això significa que el debat continua, també a escala internacional", ha valorat  Dani el Häni, un dels impulsors del referèndum.

Suïssa hauria estat el primer país europeu a introduir la RBI. A Kènia ha de començar l'experiment més gran de renda bàsica i també a Finlàndia, el Canadà i Holanda han pensat en projectes pilot sobre la qüestió. Però res ha captat tant l'atenció mundial com aquesta cita dels suïssos amb les urnes.

El rerefons de la iniciativa era buscar receptes per a una era, la de la digitalització i l'extensió de la tècnica robòtica, en què aniran desapareixent molts llocs de treball. Els impulsors del referèndum promovien que la RBI era "la resposta humanística" a l'avenç tecnològic i consistia en una quantitat fixa mensual per viure de forma digna amb independència si un treballa o no.

El 64% dels enquestats creuen que la renda bàsica incondicional no es pot finançar, i el 60% creu que la motivació d'anar a treballar es perdria

El concepte preveia que l'estat suís pagués per a cada ciutadà adult 2.500 francs suïssos nets (aproximadament uns 2.300 euros) i per a cada adult 625 francs (562 euros). El seu finançament era vist com una qüestió impossible, segons els detractors de la iniciativa. El principal argument que s'ha acabat imposant a les urnes ha sigut que l'estat només podia arribar a garantir a cada ciutadà aquestes xifres a través d'un massiu augment d'impostos, cosa que de retruc hauria ofegat la conjuntura. Segons un sondeig de l'Institut GFS, el 64% dels enquestats entenen que la RBI no es pot finançar i el 60% creu que la motivació d'anar a treballar es perdria.

Més continguts de