El taxi de Tarragona, el més car d’Espanya

TarragonaQuè va ser abans: l’ou o la gallina? Aquesta és la pregunta sense resposta en què des de sempre està instal·lada Tarragona pel que fa a una de les seves assignatures pendents: els preus prohibitius del servei de taxi a la ciutat. Els usuaris defensen que no són una opció per a la mobilitat del dia a dia perquè el seu cost és difícil d’assumir, mentre que els taxistes asseguren que no poden abaixar els preus perquè la demanda dels seus serveis a la ciutat és baixa, i abaratir tarifes faria que el negoci deixés de ser rendible.

“Un taxista de Tarragona fa entre 10 i 12 serveis al dia, mentre que un de Barcelona en fa 30 o 35; a més, aquí anem a un lloc i tornem buits perquè no hi ha pràcticament demanda”, explica Sergi Marquès, president de la principal associació del sector a Tarragona. Marquès és categòric: “No podem abaixar preus perquè deixaríem de ser sostenibles, i això és un servei públic, però el prestem petits autònoms a qui ens ha de sortir a compte”. Marquès recorda que el 2013 van abaixar 50 cèntims la baixada de bandera -actualment de 3,50 euros- i des de llavors tenen els preus congelats, “en part perquè els preus dels carburants han continuat baixos”, però descarta noves reduccions perquè “l’activitat deixaria de ser rendible”.

Al podi dels més cars

El cert és que el preu del taxi a Tarragona va tornar a quedar retratat en l’últim estudi de l’associació de consumidors Facua, que torna a situar-la com una de les capitals de província espanyoles amb les tarifes més cares, juntament amb Sant Sebastià, Càceres i Pamplona. Aquest rànquing s’estableix amb diversos indicadors ponderats, però Tarragona, que és al capdavant de la llista negra al mateix nivell que aquestes tres ciutats, destaca, per exemple, amb la baixada de bandera nocturna, la més abusiva de l’Estat, amb 4,70 euros (Sant Sebastià és la més cara de dia, amb 4,05 euros). L’estudi també revela que Lleida té la segona carrera mínima més cara o Barcelona la més barata.

Marquès qüestiona l’estudi perquè compara “realitats molt diferents”. “A Sant Sebastià és un tema de poder adquisitiu i impacte del turisme; aquí, de supervivència”, explica. També insisteix que és diferent treballar amb la baixa demanda de Tarragona i recorda que la llicència, a la capital del sud de Catalunya, és cara.

El principal factor per a la baixa demanda del servei de taxi a Tarragona no és, però, el seu preu, sinó el fet que la ciutat té un nucli urbà petit. Juan Gallardo, del gabinet d’estudis de la CEPTA, la patronal tarragonina, explica que “en 15 o 20 minuts caminant creues la ciutat sencera, cosa que fa que el servei de taxi no sigui gaire necessari”. “Els residents que viuen als barris de la perifèria -una part molt significativa dels 130.000 habitants de la ciutat- tampoc són clients habituals, ja que tenen molt interioritzada la dependència del vehicle privat i l’ús del servei de bus municipal”, explica.

Col·lectius perjudicats

Amb tot, no es pot dir que la societat tarragonina visqui indignada pel cost del servei. Senzillament, el taxi no és una opció. Els principals damnificats són les persones que sí que necessiten aquesta opció de mobilitat. És el cas de Maria Pujol, jubilada, amb artrosi i dificultats per caminar. “Per als que només tenim aquesta opció és prohibitiu, i condiciona molt el que fem i on anem, però en el meu cas he d’anar a l’hospital a fer fisioteràpia tres cops per setmana, i el que em costa el trasllat amb taxi és una llosa”, lamenta.

Altres col·lectius, amb menys problemes econòmics, també protesten. Com Josep Maria Guiu, que actualment treballa al Regne Unit i que fa sovint el trajecte a l’aeroport de Reus: “De vegades em costa gairebé el mateix el trajecte en taxi a l’aeroport que l’avió entre Reus i Leeds”. O Javi López, que viatja per feina dos o tres cops per setmana a Barcelona i Madrid des de l’estació de l’AVE de Perafort. “Ho tinc pagat per l’empresa, que té seu a Madrid, i quan passo les despeses al·lucinen amb el cost del taxi”.