Álvaro Nadal, un tercer en discòrdia

Nadal ha aconseguit el que desitjava i ha superat el seu germà i Jorge Moragas

Expliquen les llengües viperines que dijous a les 12 hores el ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital no era per a Álvaro Nadal, fins aleshores director de l’Oficina Econòmica del President del Govern amb rang de secretari d’estat. O sí. I potser el mateix Mariano Rajoy ignorava el que faria. Fins que ho va fer.

Però, en tot cas, dels seus dos assessors a l’ombra amb ambicions ministerials, Álvaro Nadal i Jorge Moragas, el primer ha aconseguit el que desitjava: ser el tercer home en l’àrea econòmica, al costat de Cristóbal Montoro i Luis de Guindos.

Dijous a la presa de possessió del barbamec Álvaro Nadal es va advertir l’absència del barbut Alberto Nadal, el seu germà bessó, fins ara secretari d’estat d’Energia. L’ascens del primer a ministre suposa que passi al davant del seu germà. Tots dos eren secretaris d’estat. I, segurament suposarà un canvi de destí cap al ministeri d’Hisenda. Es dóna la circumstància que Álvaro Nadal tenia a les seves ordres Eva Valle, esposa d’Alberto Nadal, a l’Oficina Econòmica del President. Com a directora general de la secretaria de l’Oficina era, doncs, la número dos del seu cunyat Álvaro Nadal.

Sembla que la decisió de fer ministre Nadal a l’últim minut, segons fonts del nou govern de Rajoy, ha impedit tenir resolt el nom del seu relleu a la Moncloa.

Les vides paral·leles dels germans Nadal constitueixen tota una llegenda. Tots dos són economistes de l’Estat. El tribunal que els va examinar estava format per economistes que han ocupat llocs importants per al sector públic: Miguel Sebastián, José Manuel González Páramo, Carlos Ocaña, Gerardo Novales i Jaime García-Legaz.

Tots dos van optar, en paral·lel als seus estudis, per la política. Primer amb les joventuts del PP, Noves Generacions, i més tard com assessors ministerials al govern del PP. En el cas d’Álvaro, va acompanyar Rajoy com a oposició al govern de Zapatero. Després de sortir escollit diputat per Albacete el 2011, Nadal va abandonar l’escó per dirigir l’Oficina Econòmica de la Moncloa.

L’estiu del 2011 Nadal era una peça important a l’equip íntim de Rajoy. L’agost d’aquell any Angela Merkel i Nicolas Sarkozy van proposar a París incorporar a les Constitucions de l’eurozona la regla d’or del dèficit (límit del 3%). Zapatero, en un gir sorprenent, va proposar al PP reformar l’article 135 de la Constitució per limitar el dèficit, un recurs per guanyar-se la confiança del BCE quan la prima de risc espanyola (la diferència entre el tipus d’interès del bo a deu anys espanyol i alemany) estava disparada.

Rajoy va saber que Zapatero havia rebut el 5 d’agost del 2011 una carta signada pel president del BCE, Jean-Claude Trichet, i pel governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, en què s’imposaven un seguit d’ajustos i reformes laborals a canvi de comprar deute d’Espanya en els mercats secundaris.

Nadal, segons les fonts consultades, va intentar aconseguir aquesta carta. I una de les persones a les quals va acudir va ser José Manuel González-Páramo, llavors membre del consell executiu del BCE. Aparentment aquest banquer, que ara és conseller del BBVA, va considerar tan irrespectuosa la pressió de Nadal -l’estava instant a violar el secret de les deliberacions, ja que la carta havia sigut aprovada pel consell executiu del BCE- que va arribar a penjar-li el telèfon.

En els moments més aguts de la crisi i del rescat de Bankia, entre l’estiu i la tardor del 2012, Nadal va mantenir diversos contactes amb el ministeri d’Economia alemany. Segons fonts de Berlín, Nadal, que parla fluidament alemany, va arribar a dir als seus interlocutors que, si no rebien suport per reduir la prima de risc, Espanya es veuria obligada a abandonar l’euro, una advertència que el ministre Wolfgang Schäuble va considerar una impertinència.

Luis de Guindos, quan divendres va entregar una part de la seva cartera d’Indústria a Nadal, va deixar anar mig de broma i mig de debò la seva impressió sobre la personalitat del flamant ministre. Va dir que ara li tocava a Nadal “passar de les muses al teatre”, és a dir, deixar d’inspirar certes idees i doctrines, i actuar. Ganes no n’hi falten. I suport de Rajoy... tampoc.