FISCALITAT

Els ‘tories’, a punt de trair el seu ADN per apujar impostos als rics

El Tresor britànic es planteja augmentar la pressió fiscal però el partit s’hi oposa
Rishi Sunak, ministre del Tresor britànic, i Boris Johnson, en una imatge recent. / WILL OLIVER / EFE

El ministre del Tresor britànic, Rishi Sunak, es debat entre apujar impostos o continuar tirant de deute públic per sortir del forat econòmic (es calcula que uns 330.000 milions d’euros) provocat pels mesos de confinament i la brutal frenada econòmica que els ha seguit.

El mes que ve Sunak ho haurà de posar negre sobre blanc en el pressupost que ha de presentar davant de la cambra dels Comuns. I, de moment, la idea de trencar amb l’ADN tory -abaixar impostos- i apujar algunes taxes per restaurar un mínim equilibri en els malmesos comptes públics ja ha xocat amb sectors rellevants del Partit Conservador, que s’hi oposen amb fermesa.

S’acosten temps difícils

Les dades indiquen que el confinament ha tingut efectes devastadors per a l’economia britànica. A mitjans d’agost es va conèixer la dimensió del sotrac patit en el segon trimestre de l’any: el PIB es va enfonsar un 20,4%. Més encara que l’espanyol (18,5%) -el pitjor de la zona euro-, molt més que el francès (13,8%), també que l’italià (12,4%) i més del doble que l’alemany (10,1%). A finals de juliol el deute acumulat del Tresor britànic va superar per primer cop els 2 bilions de lliures (2,25 bilions d’euros) i va superar el llindar psicològic del 100% del PIB per primer cop des del 1961.

Davant d’aquest paisatge, Sunak va advertir fa uns dies el grup parlamentari conservador que “s’acostaven temps difícils”.

Adreçant-s’hi en companyia del primer ministre, Boris Johnson, va garantir als seus diputats que no hi hauria un “espectacle de terror de pujades d’impostos sense fi”, però també que el govern hauria de prendre decisions “difícils” per recuperar-se de la pandèmia. Encara que la decisió no és ferma, i que hi ha un estira-i-arronsa entre els sectors més immobilistes del partit i el número 11 de Downing Street -residència oficial del responsable d’Economia-, Sunak va prometre que, en tot cas, abans de les properes eleccions es retornaria a la política tradicional d’abaixar la pressió fiscal. Però si el partit escull “simplement l’endeutament per sortit del forat”, els votants no observarien “cap diferència entre conservadors i laboristes”, va reblar també.

Quines són les opcions del ministre Sunak? Bàsicament cinc, segons han publicat diferents mitjans de comunicació britànics: apujar l’impost de societats, el que grava els guanys del capital (plusvàlues), eliminar la garantia del manteniment del poder adquisitiu de les pensions, taxar l’estalvi dels fons de pensions (que ara no tributen) i apujar l’impost sobre el combustible. Són les més adients? N’hi ha d’altres? Quins podrien ser-ne el efectes?

El govern considera que un augment de l’impost de societats del 19% al 24% (a Espanya el tipus general és del 25%) elevaria la recaptació uns 13.500 milions d’euros.

Taxar més les plusvàlues de capital podria representar uns 65 milions per cada punt percentual. Paul Johnson, director de l’Institut d’Estudis Fiscals, un think tank de referència al país, apunta que a llarg termini seria beneficiós equiparar aquest impost sobre els guanys de capital (ara el 10%) al de la renda bàsica (el 20%) dels sous mitjans.

Tocar els ingressos dels pensionistes, una altra de les opcions que es platneja el ministre, seria un atemptat contra la bossa majoritària de votants conservadors i, per tant, trobaria molta resistència a dins del partit. Taxar al voltant del 20% els diners destinats a pensions suposaria uns 23.500 milions d’euros més, segons l’IEF. Gravar més el combustible (ara quasi 65 cèntims per litre) en suposaria 55.000.

El mateix Paul Johnson ha apuntat també davant del Comitè del Tresor del Parlament que, “llevat que es redueixi el nivell de la despesa previst, l’augment d’impostos és inevitable”, tot i que a mitjà termini.

Però la seva aposta seria apujar l’IVA -tot i la impopularitat de la mesura-, i també apujar dos punts percentuals l’impost sobre la renda dels ingressos més alts (el 40% a partir dels 56.000 euros) i igualment les contribucions a la Seguretat Social. Johnson, però, creu que el millor és “no augmentar els impostos durant almenys dos o tres anys, perquè encara no se sap què passarà després en termes de covid”.

Un parer compartit de manera estrident per Thérèse Coffey, la ministra de Treball i Pensions, que ha reflectit públicament el malestar del partit en suggerir que les retallades d’impostos poden ser més prudents que els augments. “La nostra història econòmica ho demostra”, va dir.

El covid-19, però, no és l’únic maldecap per a Sunak ni per a Boris Johnson. L’altre, encara que sigui molt menys important en aquests moments, és el Brexit. La pandèmia va arribar quan el Regne Unit es prometia una nova posició al món gràcies a la llibertat per dissenyar la política econòmica sense la cotilla de les regles imposades per la UE. Amb tot, el somni d’un Singapore-on-Thames per al post-Brexit (un país de regulacions molt lleugeres i d’impostos baixos) s’ha esvaït. I els problemes, especialment de competitivitat, podrien continuar si el pacte comercial entre la UE i el Regne Unit no es fa realitat abans que el 31 de desembre acabi l’actual període de transició.