TECNOLOGIA

Les empreses robotitzades tenen quatre cops més treballadors

El 35% dels llocs de feina a Catalunya s’automatitzaran en els pròxims anys

L’impacte de la tecnologia en el teixit empresarial i el mercat de treball continua omplint previsions econòmiques. Quin efecte tindrà a la llarga l’ús massiu de robots en entorns industrials? És difícil de quantificar, però per ara podem començar a observar-ne els efectes a curt termini. Això és el que explica l’estudi de l’economista Joan Torrent-Sellens, un dels 21 informes que ahir va presentar el departament d’Economia en el seu monogràfic dedicat a la revolució digital. Després d’analitzar un miler d’empreses industrials catalanes, l’acadèmic de la UOC revela que aquelles que fan ús de la robòtica en els seus processos venen cinc cops més i tenen una plantilla que quadruplica la de les que encara no han adoptat aquestes tecnologies. Com admet Torrent-Sellens, la relació és òbvia, ja que com més dimensió i facturació tenen les empreses més recursos poden destinar a la innovació.

Mentre que les empreses robotitzades facturen de mitjana prop de 100 milions d’euros a l’any i tenen una plantilla d’uns 320 treballadors, les que encara no han creuat aquesta frontera registren unes vendes pròximes als 20 milions i donen feina a 90 empleats. En aquest sentit, la mostra també reflecteix que el grau de robotització de la indústria catalana s’ha eixamplat des del 19% dels anys 90 fins a prop d’un 40% de mitjana el 2016, l’últim any amb dades disponibles. En general, l’estudi posa en relleu que mentre que la productivitat de les empreses ha mantingut un creixement sostingut, la tendència s’ha acarnissat amb l’ocupació, sobretot a partir de la crisi. Torrent-Sellens assegura que fins a l’inici de la recessió cada empresa industrial catalana donava feina de mitjana a 270 persones, una xifra que no ha parat de caure fins als 150 del 2016.

“Fins ara les revolucions industrials han permès compensar a llarg termini l’ocupació que es perdia a curt termini”, recorda l’expert. Tot i així, apunta que en el cas de la intel·ligència artificial avançada que ara busca un lloc a la indústria no està del tot clar que es repeteixi l’equació. “Ara se substitueixen habilitats del treballadors de tota la vida, com un recepcionista que es pot convertir en un chatbot o una impressora 3D que pot assumir més fases de la fabricació”, exposa. De fet, amb els resultats de l’estudi a la mà, diu que l’impacte de la tecnologia en la productivitat empresarial encara no és “prou substancial” i adverteix que Catalunya ha d’adreçar “debilitats importants”. “Quan s’esgoten els efectes positius inicials és quan comença el repte”, avisa.

L’economista es refereix a un dels debats més recurrents del nostre futur robotitzat: els desajustos en la formació dels treballadors. Torrent-Sellens recorda a les administracions que la força laboral necessitarà habilitats molt diferents per adaptar-se a una era marcada per la transformació digital.

Impacte laboral incert

Les conclusions d’aquest estudi se sumen a les d’una altra anàlisi recollida en el monogràfic del departament d’Economia. Els economistes Joan Miquel Hernández i Jordi Fontrodona estimen que el 35% dels treballadors catalans es dediquen a feines que -amb una probabilitat elevada- s’acabaran automatitzant en les pròximes dècades. Els autors, però, criden a la calma i avisen que tots aquests treballadors no seran substituïts per robots ni perdran el seu lloc de feina. Més aviat, expliquen, els canvis tecnològics en els seus sectors obligaran a redefinir dràsticament les tasques que fan actualment. En aquest supòsit, calculen que a la llarga la sacsejada de l’automatització en el mercat de treball no serà negativa, sinó que el 2030 la variació neta de l’ocupació anotaria un tímid increment del 0,7% per aquest efecte. En el cas de la indústria, però, la previsió no és tan optimista, i avisa que se’n podria perdre un 3%.

De nou, Hernández i Fontrodona es refereixen a dades de la consultora Randstad Research per posar xifres a la falta de professionals tecnològics. Estimen que d’aquí al 2022 a Catalunya faltaran uns 3.500 graduats a l’any en les anomenades carreres STEM (l’acrònim que engloba ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). “No es tracta només d’augmentar la quantitat de formació, sinó d’ensenyar habilitats a prova de robots”, conclouen.

LES CLAUS

1. Quin és l’impacte de la robotització en la indústria catalana?

L’estudi de l’economista Joan Torrent-Sellens analitza un miler d’empreses catalanes entre el 1991 i el 2016 per observar l’impacte de l’ús de robots en la seva operativa. El resultat és que aquelles que han integrat maquinària autòmata venen cinc vegades més i tenen una plantilla quatre vegades més gran que les que no ho han fet. Les primeres representen un 40% del total enquestat.

2. Implica un increment de la productivitat?

L’expert avisa que, tot i que les empreses que fan servir robots són més grans, encara no es pot apreciar un impacte “substancial” en la seva productivitat. Com altres experts en la matèria, Torrent-Sellens també alerta de la necessitat d’adaptar les competències dels treballadors a aquests canvis. A més, recorda que caldrà invertir en la formació continuada. L’avís és semblant al que fan els economistes Joan Miquel Hernández i Jordi Fontrodona en un estudi que estima que el 35% de les feines a Catalunya es podrien automatitzar en les pròximes dècades.