Una dona ha de treballar 80 dies més a l'any que un home per guanyar el mateix

Un informe de la UGT destaca que la bretxa salarial per gènere és més gran en els sectors més feminitzats

Teòricament la discriminació salarial per qüestió de gènere no hauria d'existir. No hi ha cap conveni que digui que a les dones se'ls pagarà menys o als homes més per fer la mateixa feina. Però un estudi editat per la UGT i la Fundació Maria Aurèlia Capmany demostra tot el contrari. De mitjana, una dona hauria de treballar 80 dies més que un home per cobrar el mateix.

L'estudi ' Un futur sense bretxa', que ha comptat amb el suport del govern espanyol i del mecanisme financer de l'espai econòmic europeu (EEA Grants), analitza 130 convenis sectorials estatals actualment vigents que afecten 5,6 milions de treballadors, dels quals el 35% són dones. La principal conclusió és que la diferència de retribució en funció del sexe és una realitat. A més, té algunes conclusions com a mínim curioses: com més feminitzat és un sector, més diferència salarial –a favor dels homes– hi ha.

En la presentació de l'estudi el secretari de moviments socials i igualtat de la UGT de Catalunya, David Papiol, ha indicat que les diferències salarials estan provocades per raons culturals, socials i legislatives. En aquest últim aspecte ha apuntat directament a la darrera reforma laboral del PP, perquè "no ha ajudat a millorar la situació, sinó a empitjorar-la". Aquesta pitjor situació es deu, segons la seva opinió, al fet que amb la reforma es va "ferir la capacitat de negociació de convenis col·lectius". Per a David Papiol, la solució per reduir la bretxa salarial entre homes i dones passa per derogar la reforma laboral i, alhora, incrementar les inspeccions laborals per detectar aquestes diferències de salaris.

De mitjana, segons l'estudi, els homes guanyen 199 euros més que les dones en el sou base. Això suposa una diferència retributiva del 16,3%. Però la diferència augmenta quan es tenen en compte altres aspectes, com els complements, hores i pagues extraordinàries. La diferència mitjana puja aleshores a 421 euros mensuals, fet que suposa un 22% de diferència en el sou brut.

Destaca la idea que en alguns dels sectors més feminitzats del món laboral és on hi ha més diferència, fet que ha lamentat la directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, Aida Ruiz. Així, la diferència de salari pot pujar al 29,5% en el sector de serveis sanitaris i socials, on més del 77% de la força laboral són dones. Per contra, als sectors industrials, amb més capacitat de negociar els convenis i menys presència femenina, l'escletxa es tanca. Així, en la indústria manufacturera és del 22,4%, molt per sota del sector sanitari. També és menor la diferència en sectors com les indústries extractives (7%), el transport i l'emmagatzematge (9,1%) o la construcció (10,5%).

 


També hi ha altres diferències en funció del tipus de contracte. Així, en el cas dels contractes indefinits la diferència entre homes i dones és del 25,7% de mitjana en tots els sectors, mentre que en el cas dels contractes temporals la bretxa baixa fins al 10,4%. Un altre aspecte és que com més elevada és l'edat de la dona més discriminació salarial existeix, fins al punt que en les jubilacions les dones cobren de mitjana un 41,2% menys.

L'estudi destaca que la discriminació directa per raó de gènere " ja no té lloc dins de la legislació vigent", però "encara hi ha molts exemples de discriminació indirecta que donen lloc a una pitjor valoració dels llocs de feina, amb la consegüent minva retributiva entre la població treballadora femenina". L'informe adverteix que no totes les diferències salarials entre homes i dones responen a una discriminació, però apunta que hi poden haver causes estructurals.