Els universitaris catalans han perdut més de 400 euros de salari al mes en una generació
Els joves d'ara tenen el triple d'atur i el doble de contractes temporals que els joves de l'any 2000
BarcelonaEl panorama laboral dels joves menors de 30 anys d'avui és més precari que el de la generació anterior, és a dir, dels que tenien aquesta edat l'any 2000. Tenen més formació però també més parcialitat, el doble de temporalitat, salaris més baixos i menys protecció social. Són les conclusions de l'informe 'La precarietat laboral juvenil a Catalunya: una realitat incòmoda', que ha presentat aquest matí la Taula del Tercer Sector amb la col·laboració de l'Ateneu Barcelonès i el Diari ARA. L'autora de l'estudi, l'economista Maria Àngels Cabasés, afirma: "Els joves d'avui estan immersos en un model d'ocupació precària, amb menys drets laborals, i s'albira que serà el model que romandrà si no fem canvis radicals".
L'informe compara la vida laboral dels menors de 30 anys amb la de la generació immediatament anterior (la prèvia a la crisi), i constata que els salaris han baixat en totes les franges d'edat i també en tots els nivells d'educació. La retallada de sou més forta és entre els joves de 26 i 30 anys amb estudis universitaris: han perdut 446 euros mensuals i han passat de cobrar 1.811 euros de mitjana mensual a percebre'n 1.365. Els joves d'entre 16 i 25 anys van cobrar 6.562 euros anuals de mitjana el 2014, 2.726 euros menys que el 2008, i els joves d'entre 25 i 30 anys van percebre 16.800 euros anuals, una reducció de 2.100 euros respecte al 2008.
Generació crisiTot i que perden salari, segons l'estudi la formació és clau per trobar feina: la taxa d'atur dels joves que no tenen educació primària és el doble que la dels joves universitaris. Malgrat tot, en conjunt, 4 de cada 10 joves menors de 25 anys no troben feina, 3 vegades més que abans de la crisi (la taxa d'atur ha passat del 13,4% al 42,3%).
Entre els que sí que tenen feina, el 75% tenen contractes temporals. L'informe constata que l'educació superior ha deixat de garantir als joves "una durada més gran dels contractes", segons Cabasés, que també ha afirmat que hi ha un "problema d'atur estructural", ja que el 40% dels joves desocupats ja fa més d'un any que busquen feina, i el 20% ni treballen ni estudien.
La precarietat s'instal·la als ànims dels joves
Davant d'aquestes dades l'autora de l'informe ha alertat que la precarietat amenaça de perpetuar-se si no s'aplica "un nou marc de relacions laborals i un nou creixement econòmic". Cabasés també ha criticat l'aplicació del programa europeu de Garantia Juvenil i ha reclamat que se'n rebaixin els requisits d'accés, perquè a Espanya només se n'han beneficiat el 10,7% dels joves, mentre que a França o Àustria el 80% dels joves es van poder acollir a aquestes ajudes per a joves desocupats.
La presentació de l'informe ha deixat pas a un debat sobre l'impacte que té aquesta precarietat a la vida real dels joves. Els representants de la Fundació Catalana de l'Esplai, la Fundació Gentis i la Fundació Joia han remarcat la sensació d'apatia i desubicació que senten els joves. "Les etiquetes que els posem afecten directament la seva vida", ha assegurat Maria Bruno, de la Fundació Catalana de l'Espai. Un diagnòstic que també comparteix Carles Martínez, de Gentis: "Aquesta apatia ens preocupa molt; més que les dades, ens importa la reacció que els generen", i afegeix: "Sensacions com resignació, solitud, pèrdua de referents... molts se senten abandonats perquè no se senten aptes", lamenta Martínez. L'economista Maria Àngels Cabasés també assegura que la precarietat és tan gran que els joves que treballen "ni tan sols consideren que pertanyin a la classe treballadora i ja no ofereixen resistència al model perquè els han fet creure que és l'única manera possible de sortir de la crisi", admet l'economista.
Davant d'això, aquestes entitats aposten per reactivar els joves: "Cal empoderar-los perquè la vulnerabilitat està vinculada a la sensació de no tenir els recursos vitals per sortir endavant". Durant el debat tant els ponents com els assistents han consensuat que cal una millor interacció entre l'administració, les empreses i els joves per canviar les dinàmiques i evitar que la precarietat es perpetuï les pròximes generacions.
