La vaga general del gener posa en entredit l’oasi basc

VitòriaLa majoria sindical basca (ELA, LAB i altres centrals menors) ha convocat per al 30 de gener una vaga general al conjunt d’Euskal Herria (País Basc i Navarra). Aquesta convocatòria està impulsada pel moviment de pensionistes basc i, per primer cop, aglutina tant treballadors com pensionistes i estudiants. També hi han donat suport el moviment feminista i organitzacions que treballen contra l’exclusió. L’aturada, a més d’unes pensions públiques i dignes, defensa l’ocupació de qualitat i els drets socials, i posa en dubte el missatge d’oasi de les institucions basques on governen el PNB i el PSE.

És cert que les dades macroeconòmiques col·loquen Euskadi entre les comunitats més pròsperes. El percentatge d’atur se situa en el 9,3%, una de les taxes més baixes d’Espanya. A més, amb el seu PIB ocupa el cinquè lloc en l’economia espanyola (74.041 M€) i se situa en el segon lloc pel que fa a PIB per càpita, de 34.079 euros. El 2018 el seu deute públic era del 13,6%, cosa que la converteix en la comunitat amb menys deute.

En aquesta línia que defensa que “la situació general, econòmica i social és raonablement positiva” -i en contra de la convocatòria de vaga general- s’ha situat el govern d’Iñigo Urkullu. Per al seu portaveu, Josu Erkoreka, “no hi ha ni una sola dada objectiva que doni suport a una vaga general, tot al contrari”.

Davant de la situació que dibuixa Erkoreka, conviuen altres realitats arran de carrer. Les que parlen d’una cada vegada més gran desigualtat, d’una pèrdua de drets socials i d’unes condicions de vida i de treball que es van deteriorant any rere any. En l’última Enquesta de Pobresa i Desigualtats, que el govern basc va voler amagar al Parlament, s’hi detectaven unes taxes que, en alguns casos, havien tornat a nivells de l’any 2000 i en altres empitjoraven les dades del 2008.

Menys benestar

Segons aquesta enquesta, el 2018 les situacions de risc de pobresa afectaven el 8% de la població basca, és a dir, 172.307 persones, mentre que el risc d’absència de benestar pujava al 22,4% des del 18,4% (de 394.000 a 485.000 ciutadans) de dos anys abans. Les dues taxes han crescut el 2018 amb relació al 2016. També puja la pobresa real, que passa del 5,7% el 2016 al 6,1% el 2018, la xifra més alta dels últims deu anys.

L’existència d’una renda bàsica basca no ha pogut pal·liar els problemes dels últims anys i en un futur tampoc ho farà, ja que s’anuncia una reforma a la baixa. Actualment aquesta prestació econòmica mensual per atendre les necessitats bàsiques de les famílies que no disposen de recursos suficients, coneguda com Renda de Garantia d’Ingressos (RGI), la cobren al voltant de 60.000 persones. La quantitat mínima se situa en els 635 euros al mes per a una persona.

Els sindicats convocants (amb una representació del 62% al País Basc i el 42% a Navarra), al costat d’altres col·lectius, denuncien que en l’última dècada s’ha produït un “empitjorament” de les condicions laborals, socials i de les pensions. En aquest marc situen la vaga del 30 de gener: a parer seu, cal un salt qualitatiu en la lluita per recuperar els drets perduts amb l’excusa de la crisi. En aquest sentit, fan una crida per buscar una “confluència de lluites” amb les que actualment mantenen els pensionistes i altres col·lectius feministes, ecologistes i de joves. El 30 de gener es posaran davant del mirall dues visions de país -¿realitats?- absolutament antagòniques.