La venda de congelats creix malgrat el sentiment de culpa dels pares

El negoci dels congelats no ha trobat el sostre. Després de l’estancament patit durant la crisi, torna a créixer. L’any passat ho va fer a un ritme del 3,8%, per sobre de tot el sector de l’alimentació. Però els fabricants i els supermercats també s’han adonat que, malgrat que al 99% de les llars alguna vegada es compra algun dels seus productes, hi ha un segment de població que hi ha desenvolupat algun tipus d’al·lèrgia i intenta passar de llarg de les neveres dels súpers en què s’acumulen les barretes de lluç, les pizzes congelades i els plats preparats, entre d’altres.

Aecoc, l’associació que integra fabricants i distribuïdors, ha intentat esbrinar el perquè d’aquest rebuig entre els consumidors ocasionals i s’ha trobat una raó (entre nou més) que no passa desapercebuda. “Els congelats desperten la culpabilitat de les mares [que es pot traslladar també als pares]”, deia ahir Xavier Cros, responsable de coneixement del consumidor d’Aecoc. Aquesta conclusió de l’estudi té derivades múltiples: des de la percepció que es dediquen pocs esforços a l’alimentació dels fills fins a la creença que el producte congelat no té la qualitat que els nens es mereixen. Però és conegut que a Espanya la natalitat és baixa i, per tant, no només els pares -alguns- intenten evitar el consum de congelats. N’hi ha que no compren congelats perquè no volen dedicar temps al menjar i prefereixen fer servir productes refrigerats; d’altres a qui bàsicament els agrada cuinar i opten per la via healthy, i els que ni una cosa ni l’altra: prefereixen omplir l’estómac fora de casa (sobretot a partir dels 46 anys).

La tendència del menjar saludable ha deixat de ser una moda per convertir-se en un factor de vida irrenunciable. Això juga en contra del congelat, segons les opinions dels que mai o gairebé mai posen un congelat al seu carro de la compra. N’hi ha que opinen que el plaer del menjar no pot arribar de la mà d’un d’aquests productes (malgrat l’existència de productes premium ); n’hi ha que pensen que els congelats són simplement productes dolents -perquè contenen excessos de sucres, sals i greixos, especialment els plats preparats-, i fins i tot els que creuen que es tracta d’una categoria opaca: la típica imatge d’un envàs amb una fotografia que poc s’assembla amb el que hi ha a l’interior. Alguns també argumenten el risc que es trenqui la cadena de fred i això posi en risc la seva salut.

Els gelats, els més comprats

I a tots aquests motius se’n pot afegir almenys dos més: la variada oferta d’aliments frescos i de qualitat existents en aquest país (un obstacle de pes per al congelat) i la creença que és millor congelar a casa un producte comprat fresc.

Xavier Cros cridava ahir a trencar tòpics entre la població que es nega a obrir el congelador del súper. Una fórmula seria prestigiar aquesta categoria de producte i, donat el cas, posar en dubte que sigui de menys qualitat comprar directament un congelat que congelar un producte a casa. L’analista va parlar fins i tot d’impulsar els valors que tenen en compte els que sí que confien en aquesta categoria de producte: l’accessibilitat, el preu o la possibilitat de fer servir només el necessari per a cada moment, evitant el malbaratament.

En tot cas, els compradors casuals i els que mai en compren no posen en perill una indústria que cada cop ven més -de mitjana- a la llar mitjana. Són 153 euros a l’any, un 8% més que fa un any. Per a aquests, poc sentiment de culpabilitat sembla que hi hagi, segons les dades de Nielsen. El 23% de productes congelats que es venen a Espanya són gelats. Cap altre producte se situa al davant, ni les verdures (22%) ni el peix i marisc (18%). Qüestió de culpabilitat.