AGRICULTURA

La verema busca temporers de proximitat arreu de Catalunya

Viticultors i administracions extremen els protocols pel coronavirus

A partir d’aquest cap de setmana, el soroll somort de les tisores dels viticultors torna a ressonar pels camps de vinyes de gairebé tot el país. Fa quinze dies el celler Raimat, de la DO Costers del Segre, ja va donar el tret de sortida a la verema, però és ara quan la recol·lecció del raïm es comença a generalitzar per tot el territori català. “Ja tenim els raïms de garnatxa blanca al punt òptim de maduració. A partir d’aquest dilluns començarem a recollir el resultat de molts mesos de feina. La verema és una època gratificant però esgotadora”, explica Pili Sanmartín, sisena generació del celler Bàrbara Forés de Gandesa, a la Terra Alta. Gratificant, esgotadora, i enguany especialment complexa. El confinament per combatre la propagació del coronavirus va provocar la frenada de vendes a la restauració i la davallada de les exportacions, i això ha portat molts maldecaps als cellers. A més, les pluges acumulades des de principis d’any han facilitat el creixement de la plaga de míldiu. “És un fong difícil de controlar en anys de tanta pluja. Hi ha finques, especialment les que es dediquen al cultiu ecològic, que poden arribar a perdre fins a la meitat de la producció”, explica Francesc Olivella, director del Consell Regulador DO Penedès.

I, com que plou sobre mullat, a tot plegat cal sumar-hi la proliferació de brots de coronavirus de les últimes setmanes -especialment en la campanya de recollida de la fruita dolça al Segrià-, que ha obligat a extremar les mesures de seguretat que s’han d’aplicar als treballadors del camp durant la verema.

De fet, des de la Terra Alta fins a l’Empordà, cellers, administracions i sindicats s’han organitzat per aplicar mesures sanitàries especials, com promoure la contractació de mà d’obra local que eviti el desplaçament de temporers i que faciliti una gestió més eficient de la mobilitat i dels allotjaments col·lectius.

Pel nombre de temporers que mobilitza, l’atenció s’ha centrat en el Penedès, que amb 30.000 hectàrees de vinya és la regió vitivinícola més gran del país. “Bona part dels temporers ja disposen de contracte i allotjament abans que comenci la verema, però no tots. N’hi ha que arriben sense feina ni allotjament. Per això extremarem les precaucions”, explica Francesc Olivella, director del Consell Regulador DO Penedès. “Ara bé, cal posar les xifres en context: per a la verema d’enguany, al Penedès esperem l’arribada d’entre 500 i 1.000 collidors, res a veure amb els 25.000 temporers que han acudit al Segrià”, aclareix.

Així i tot, la Comissió de la Verema, impulsada per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, viticultors, sindicats i la Generalitat, preveu fer proves PCR a tots els temporers que arribin sense contracte de treball. El protocol també estableix que els que donin positiu de coronavirus siguin aïllats en un hotel de l’Hospitalet de Llobregat. “Volem tenir una verema molt segura”, subratlla l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull.

“El protocol que s’aplicarà al Penedès pot servir per a altres regions vinícoles del país. Òbviament, la casuística és molt diferent segons cada territori i les mesures s’hauran d’escalar segons les necessitats”, diu Josep Pena, director dels Serveis Territorials del departament d’Agricultura a Barcelona.

Per exemple, els albergs de temporers que fins ara s’habilitaven a Blancafort (Conca de Barberà), a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i a Batea (Terra Alta), enguany està previst que estiguin tancats. La crida d’institucions i sindicats per promoure la contractació de temporers locals ha fet pensar que no seran necessaris. “En zones com la Terra Alta les finques acostumen a ser petites i normalment la mà d’obra ja se supleix majoritàriament amb treballadors de la comarca”, explica Joan Arrufí, president del Consell Regulador de la DO Terra Alta.

“Els últims anys, amb la mecanització d’entre el 50% i el 60% de les nostres vinyes, necessitem menys veremadors. Tot i això, caldrà veure si amb els temporers locals n’hi haurà prou per cobrir la demanada”, explica Jaume Martí, gerent de l’Agrícola Sant Josep, a Bot. “Això sí, tot i els entrebancs i les complexitats d’aquesta verema, farem tot el possible per treure’n el millor raïm, malgrat que la qualitat de l’anyada no la sabrem fins que el fruit ja sigui al celler”, conclou.