COMERÇ

El viacrucis de les grans superfícies

Els nous hàbits de consum i la revitalització del petit comerç tornen a castigar els hipermercats

Les grans superfícies continuen perdent volum de vendes a Catalunya. Tot i la recuperació econòmica i la disminució de l’atur, les vendes del sector han patit caigudes mensuals des del gener de l’any passat.

Les xifres són especialment negatives els últims mesos, segons dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat). Sense tenir en compte la variació de preus que té lloc amb el temps, el setembre passat les vendes en aquesta mena d’establiments es van desplomar un 11,2% en només un mes. En comparació amb el mes de setembre del 2017, la davallada també va ser notable, tot i que inferior, d’un 4,9%. Incloent-hi les fluctuacions de preu, les caigudes són d’un 10,4% respecte a l’agost i un 3,5% en un any, xifres igualment negatives.

Aquesta tendència negativa s’arrossega des de fa dos anys, encara que el 2015 i el 2016 les xifres de vendes havien mostrat creixements coincidint amb la recuperació de l’economia, després de vuit anys de caigudes quasi constants. Les dades actuals, això sí, encara queden lluny de les caigudes de vendes del primer quart del 2013, el pitjor moment de la recessió, quan les variacions interanuals superaven un 12% de descens.

L’Idescat considera gran superfície qualsevol establiment comercial no especialitzat -és a dir, on es venen productes de molts àmbits- amb més de 2.500 metres quadrats dedicats a la venda. Tot i que també n’hi ha d’urbans, com seria el cas de cadenes de grans magatzems situades al centre d’algunes capitals catalanes, una part molt important d’aquests establiments són hipermercats propietat de grans cadenes i són als afores de les ciutats, sovint en centres comercials que combinen una oferta basada en compres de tota mena amb elements d’oci, com ara cinemes i restaurants.

“En temes de consum sempre anem a remolc dels Estats Units”, assegura Neus Soler, professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) especialitzada en consum. Ja fa anys, i seguint la tendència nord-americana, van obrir a Espanya una gran quantitat de grans superfícies, que van emprendre una estratègia comercial basada en una política agressiva de preus baixos. El petit comerç “va intentar competir-hi” en preus, però no se’n va sortir i, segons Soler, es va haver de reinventar els últims anys.

Canvi de model

A diferència de les grans superfícies, que “no han renovat” el model comercial i han anat “caducant” a poc a poc, el petit comerç ha renunciat a competir amb preus per passar a oferir productes més cars, però de qualitat més alta i a un nivell de proximitat que no poden oferir les grans superfícies, que acostumen a estar allunyades de les zones residencials, explica la professora de la UOC. “El consumidor s’adona que per poc més té més atenció” si compra en un comerç tradicional, cosa que obligarà les empreses que gestionen hipermercats i altres grans superfícies -diu Soler- a “capgirar l’experiència de compra” que ofereixen als clients si volen mantenir quota de mercat.

De fet, als Estats Units els shopping malls (centres comercials als afores), que gairebé sempre incorporen grans superfícies com per exemple hipermercats, fa anys que van a la baixa. Més recentment, la mala gestió i la incapacitat d’adaptar-se als canvis en el sector van dur el gegant Sears, una icona de les grans superfícies, a declarar un concurs de creditors. Una tendència negativa que, d’acord amb les dades, es repeteix a Catalunya.

Cauen les marques blanques

Una de les estratègies comercials en l’àmbit dels preus a les grans cadenes de supermercats, propietàries de la majoria de grans superfícies, va ser l’ampliació de l’oferta de productes de marca blanca, sobretot durant els anys de la crisi. La marca blanca oferia productes de qualitat una mica inferior a preus més barats, però amb la recuperació dels últims anys ha perdut importància en el cistell de la compra dels consumidors, i això ha impactat negativament en les vendes de les grans superfícies, segons Soler.

Més continguts de