Anormalitat amb calma en els bancs de Xipre

NicòsiaEls bancs de Xipre han començat a recuperar aquest dijous una certa normalitat, si bé amb severes restriccions al moviment de capitals. Tot i l'evident preocupació dels clients, que pateixen pel futur dels seus estalvis, no hi ha hagut gaire caos i les oficines han fet gala d'un cert ordre. S'ha passat sense problemes, doncs, la prova de foc de la reobertura de les entitats financeres després de tretze dies de 'corralito'.

Abans que obrissin les portes el Banc de Xipre i el Popular (Laiki), els dos principals del país, s'havien format cues de fins a 30 persones. Es tractava en la seva majoria de persones que no tenen targetes bancàries i que, per tant, no han pogut treure diners dels caixers automàtics durant les prop de dues setmanes que ha durat el 'corralito'.

Entre els clients també n'hi havia que necessitaven dipositar els seus xecs o preguntar pel tipus de transaccions que se'ls permetrà realitzar dins de les severes limitacions imposades pel govern xipriota. Jrisalia, una dona gran, feia mitja davant la seu del Banc de Xipre i expressava la seva ràbia cridant "rufians" als banquers i als polítics per no permetre-li l'accés a la seva pensió. Més tràgica era la història d'Eduardos, un immigrant grec resident a Xipre des de fa tres anys i aturat des de en fa un, que havia acudit al Banc Popular per intentar retirar els seus estalvis, cosa que no va poder fer per les restriccions imposades. Durant el 'corralito', la seva targeta de dèbit no funcionava, per la qual cosa es va veure obligat a vendre el seu vehicle per 700 euros per tenir cosa d'efectiu. "La meva dona és l'única que treballa, però cobra en xecs i no podem cobrar-los. Ara, amb els diners del cotxe, he comprat el bitllet de tornada a Grècia", lamentava mentre sostenia en braços la seva filla de dos anys.

Els majors problemes dels clients estaven relacionats amb els xecs, que no es poden canviar per diners sinó només dipositar en compte i, a més, només en les del banc emissor.

A més d'agents de la policia moltes entitats bancàries havien contractat guardes de seguretat privats en previsió d'incidents, però la jornada ha transcorregut en calma. De fet, dues hores després de l'obertura, amb prou feines hi havia clients dins dels bancs i el president xipriota, el conservador Nikos Anastasiadis, agraïa als ciutadans la "maduresa" i "responsabilitat" que han mostrat durant el dia. En resposta a la crisi, el Govern ha anunciat que el salari del president, fins ara de 158.551 euros anuals, es reduirà en un 25%, i el dels ministres en una cinquena part. A més, l'Executiu conservador xipriota ha explicat que ha aconseguit negociar amb la troica de creditors que els fons del Govern, els municipis i les universitats quedin exclosos de la quitança que patiran els dipòsits superiors a 100.000 euros del Banc de Xipre i del Popular.

Restriccions

Segons la directiva del Ministeri de Finances, no es pot extreure més de 300 euros al dia dels comptes bancaris i està prohibit treure del país més de 1.000 euros, sigui per transferència o físicament. En principi, les restriccions sobre el moviment de capitals seran revisades dia a dia durant una setmana, encara que el ministre d'Exteriors, Ioannis Kasulidis, afirmava aquest dijous que preveu que estiguin en vigor "aproximadament durant un mes".

Ara cal saber quin efecte tindran sobre l'economia de Xipre aquestes restriccions -que suposen una bretxa en la llibertat de moviment de capitals, un dels pilars del mercat comú europeu- i la reestructuració bancària, amb la quitança de dipòsits i la pèrdua de llocs de treball que comportarà.

Les previsions de tots els analistes coincideixen que l'economia de la petita nació illenca mai tornarà a ser el que era. Maria, una de les persones que es van afanyar a fer cua davant la seva sucursal bancària, lamentava que el seu país no hagués acceptat el primer acord de l'Eurogrup, que incloïa una taxa als dipòsits de fins al 9,9%: "Si ho haguéssim acceptat, potser ara no estaríem en aquesta situació".