L’EDITORIAL

2021, un any per recomençar

El 2020 hem tocat fons en molts sentits. La pandèmia ha sigut una sacsejada global i profunda, una crisi sanitària i econòmica que ens ha obligat a reaccionar, ni que sigui de manera improvisada i maldestra. Encara estem en estat de xoc. Però la vida continua, imperativa, i amb l’inici d’any, que ha coincidit amb l’arribada de les primeres vacunes anticovid, toca fer més que mai la llista de bons propòsits, que aquest cop voldrà dir començar de cap i de nou moltes coses, replantejant-nos la nostra vida col·lectiva a fons.

Hi ha molts recomençaments sobre la taula. El primer i més evident té a veure amb la lluita contra el virus: p rimer, vèncer el flagell; segon, fer-ho sense deixar-se ningú pel camí (amb patents privades de vacunes difícilment s’aconseguirà); tercer, reimpulsar l’economia, cosa que demana un keynesianisme sostingut en el temps i efectiu; i quart, acompanyar les víctimes socials d’aquesta nova crisi, que no són poques. Els reptes són immensos.

A nivell global, tenim la caiguda de Trump, que suposa una oportunitat per recosir les relacions internacionals des de la imprescindible multilateralitat teixida sense ingenuïtats i amb tants d’esforços des de la fi de la Guerra Freda. L’objectiu ha de ser frenar tant els autoritarismes populistes com les desigualtats creixents i buscar un contrapès democràtic occidental a la puixança econòmica i geopolítica de la Xina dictatorial. A Europa, hi ha, afegit, el repte de fer més forta, real i viable la unitat continental, ara sí ja sense el Regne Unit. Qui agafarà el relleu moral de Merkel? I encara a nivell global sobresurten dos objectius inajornables: la crisi migratòria -¿quan trobarem el punt mitjà entre la hipocresia bonista d’uns i la demagògia d’altres, mentre veiem com les ONG fan la feina?- i la crisi climàtica. Respecte a la segona, la cimera de Glasgow hauria de marcar fites ambicioses si realment volem salvar el planeta Terra. Sona molt gros, dit així, però és així.

A nivell nacional, les eleccions del 14-F haurien d’obrir una nova etapa de feina i govern sense renúncies, amb la noble ambició de pensar el país en tot la seva dimensió. Les urnes catalanes també interpel·laran Espanya, on la coalició PSOE-Podem amb suport sobiranista hauria de fer passes valentes per a una solució política d’acord amb la plurinacionalitat real de l’Estat. Amb presos polítics i exiliats no hi haurà sortida possible.

I encara més qüestions: després de tocar fons, el Barça necessita una directiva seriosa i fiable. En el món educatiu, el primer curs pandèmic ha començat bé i hauria de seguir millor, agafant el toro de la innovació i la inclusió per les banyes. I en el camp cultural, la feina de reconstrucció ha de ser transversal i prioritària.

El + vist

El + comentat