Acollir refugiats no pot ser només un gest oportunista
BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha donat instruccions perquè el vaixell 'Aquarius', carregat amb 629 migrants rescatats al Mediterrani, pugui dirigir-se al port de València després de ser rebutjat per les autoritats de Malta i d'Itàlia. La decisió va ser saludada com una "victòria" pel nou ministre de l'Interior italià, l'ultradretà Matteo Salvini, que havia ordenat tancar tots els ports a la nau de rescat, operada per les ONG SOS Méditerranée i Metges Sense Froneres. Per la seva part, el comissari d'Immigració de la UE, Dimitris Avramopoulos, va celebrar la decisió del govern espanyol. "Això és solidaritat real portada a la pràctica, tant per als rescatats com per a la resta dels estats de la UE", va dir.
I és cert que la decisió de Sánchez és valenta i inatacable des del punt de vista humanitari. És una vergonya que hi hagi un vaixell amb 629 persones en un punt entre Malta i Itàlia sense que ningú se'n vulgui fer càrrec. Però també és veritat que la política migratòria és massa important per conduir-la a cops d'efecte i decisions improvisades. Després d'aconseguir l'aplaudiment fàcil amb aquest anunci, Sánchez té l'obligació de presentar ara un pla global d'acollida de migrants que vagi més enllà d'un sol vaixell i que, com a mínim, inclogui el compromís d'arribar a la quota de 15.000 refugiats que el govern de Mariano Rajoy va aprovar el 2015 i mai va complir. Aquestes persones, a més a més, no poden ser ateses de qualsevol manera, sinó que han de tenir cobertes les necessitats mínimes (sanitat, educació per als nens, etc.) i tenir la possibilitat d'aconseguir un permís de treball.
Aquest pla necessitaria la col·laboració d'administracions autonòmiques i municipals, i també d'ONGs especialitzades. S'ha de donar veu als experts en emergències humanitàries, i mobilitzar recursos tant públics com privats. Les coses s'han de fer bé, amb la màxima transparència i explicant en tot moment els costos de l'operatiu a l'opinió pública, perquè si no s'estarà donant munició als discursos antiimmigració que tant han penetrat als països europeus. Sovint el bonisme pot acabar sent contraproduent i aconseguir l'efecte contrari al buscat: no es pot obviar, per exemple, que es pot produir un efecte crida.
Per això l'altra pota de la nova estratègia ha de ser aconseguir més col·laboració europea en aquest àmbit. És molt fàcil criticar les autoritats italianes quan la UE ha deixat aquest país pràcticament sol davant l'arribada massiva de migrants. És l'excessiva concentració dels refugiats, en llocs que sovint no compleixen uns mínims, el caldo de cultiu per a la xenofòbia i el racisme.
Pedro Sánchez i també Ada Colau o Joan Ribó tenen ara l'oportunitat de portar a terme una política migratòria més humana i justa, allunyada del mirar cap a una altra banda propi de Rajoy, però al mateix temps han de demostrar que aquesta alternativa és viable i realista, i no només un eslògan. Si no ho fan, haurem de concloure que el d'aquest dilluns ha estat només un gest oportunista de cara a la galeria.
