Com Vox marca l'agenda del debat polític de la dreta
BarcelonaA poc a poc es va comprovant com la irrupció de l'extrema dreta en la política espanyola està suposant un retrocés greu en matèries com la lluita contra la violència masclista, la gestió de la immigració o la memòria històrica. Per primera vegada en democràcia s'han trencat consensos bàsics pel que fa als drets de les dones, tal com li va recordar dilluns Nadia Otmani, en cadira de rodes d'ençà que va ser tirotejada pel seu excunyat, a Javier Ortega Smith en unes imatges que s'han fet virals.
L'últim capítol d'aquesta influència de l'extrema dreta s'ha viscut aquesta setmana també a Madrid, on l'Ajuntament –governat pel PP i Cs amb el suport de Vox– ha decidit retirar les plaques que recordaven les prop de 3.000 persones que van ser afusellades pel franquisme a la capital espanyola entre el 1939 i el 1944. Es tracta d'una mesura inèdita en una democràcia que havia trigat dècades a honorar com calia les víctimes de la dictadura i que ara veu com se les insulta des de les institucions. Perquè treure les plaques que recorden aquelles víctimes, amb l'argument falaç que el monument no és imparcial perquè només inclou els assassinats d'un bàndol, suposa un insult i una humiliació als familiars i, en general, a tots els demòcrates.
Resulta d'un cinisme descarat que les autoritats municipals madrilenyes diguin que el monument era "sectari" i producte d'una política de memòria històrica que només serveix per "reobrir ferides i crear nous greuges". És evident que hi va haver víctimes dels dos bàndols, però en cap cas és comparable la repressió franquista, planificada i executada per l'Estat amb l'objectiu d'exterminar la dissidència política, a l'estil del que feia el feixisme italià i el nazisme alemany de l'època, amb les víctimes de la rereguarda republicana. Però, sobretot, no es pot oblidar que aquestes últimes víctimes van rebre tot el reconeixement durant la dictadura, mentre que han hagut de passar dècades des de la mort de Franco per, per exemple, començar a desenterrar els morts que hi ha en fosses comunes i cunetes.
En tot cas, la radicalització del PP i Ciutadans no s'explica sense la pressió de Vox, que ha aconseguit imposar la seva agenda menystenint les víctimes de la violència masclista i del franquisme o intimidant periodistes en les rodes de premsa, com va passar dimarts amb una col·lega de l'Ara Balears. La connivència del PP amb els ultres és tanta que aquest mateix dimarts es van negar a participar en un cordó sanitari per impedir la presència de Vox a la mesa del Congrés, tal com li van reclamar el PSOE i Unides Podem. Al contrari, el PP i Cs ajuden a normalitzar cada dia la presència institucional dels ultres i dels seus discursos. En el cas de Cs, un partit que agitava la bandera centrista o fins i tot progressista, aquesta deriva no és més que la prova de la seva total falta de rumb i caiguda en picat.
En aquest context, Catalunya té l'oportunitat d'aprovar una llei de memòria històrica avançada, que dignifiqui la memòria de les víctimes, que esborri per sempre monuments franquistes com el de Tortosa i que ressignifiqui espais amb un passat dramàtic com la comissaria de la Via Laietana. En definitiva, que faci allò que el conjunt d'Espanya encara no està en condicions de fer.
