L’EDITORIAL

Alarma per la contaminació a Barcelona

Ja fa temps que sona l’alarma pels nivells de contaminació a Barcelona i el seu entorn metropolità. A més de ser una qüestió de dades, d’experts i d’exigències de la Unió Europea i de l’Organització Mundial de la Salut, ja és també una experiència quotidiana per a molta gent: cada cop respirem més fum, un aire més insà. L’ensumen els nostres nassos, ho noten els nostres pulmons. La contaminació (i el soroll) és la cara fosca de Barcelona. Per als turistes només és una nosa durant uns dies que queda compensada per les vacances en un entorn on la resta de coses són agradables; per als veïns, en canvi, és un greu problema permanent, el més greu després de l’habitatge. És, a més, un problema que afecta absolutament tothom, malgrat que té una especial incidència a la zona central, en concret l’Eixample. No resulta estrany, doncs, que els veïns d’aquest districte hagin creat una plataforma de pressió ni que hagin posat el focus en l’afectació a les escoles: l’any passat més del 30% (unes 227 d’un total de 750) van superar els valors recomanats de diòxid de nitrogen.

Barcelona és la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles: 6.000 cotxes circulant per quilòmetre quadrat, el doble que Madrid ciutat i el triple que Londres. Un trist lideratge. Només amb una potenciació del transport públic (el canvi de tarifes, tot i algunes queixes justificades, va en aquesta línia) i amb la incentivació de l’ús de vehicles no contaminants (bicicletes, patinets...) no n’hi ha prou. Són condicions necessàries però no suficients. El canvi fort vindrà ara amb la implantació, a partir de l’1 de gener del 2020, de la zona de baixes emissions, una mesura que resulta imprescindible i que hauria de permetre, segons els càlculs inicials, dissuadir uns 50.000 vehicles vells molt contaminants de circular. Però, tot i així, un estudi mediambiental del mateix Ajuntament adverteix que amb les noves restriccions de circulació tampoc serà suficient. És a dir, que no s’aconseguirà l’objectiu de reduir els nivells de concentració de diòxid de nitrogen (NO 2 ) i de partícules (PM10) per acostar-nos a les exigències de la Unió Europea, des d’on s’ha denunciat Espanya per l’incompliment de la directiva de la qualitat de l’aire en referència a Barcelona (i el seu entorn: zona del Vallès i el Baix Llobregat) i Madrid. De fet, la nova zona de baixes emissions és una àrea de 95 km 2 que inclou la capital i municipis pròxims a les rondes com Sant Adrià de Besòs i, per la part del Llobregat, l’Hospitalet, Esplugues i Cornellà. Caldrà, doncs, ser més ambiciosos: sent rigorosos i estenent les restriccions (amb sancions incloses), millorant l’oferta de transport públic, ampliant els carrils per al transport net i pacificant més àrees de trànsit. Les administracions semblen haver-ne pres consciència, com ho demostra també la voluntat del Govern de dedicar els ingressos de l’impost al CO 2 a inversió en el transport públic. Els gestors polítics saben ara que tenen el gruix de l’opinió pública no només a favor, sinó també pressionant per anar més enllà. Així doncs, no hi ha excuses per no fer passos endavant decidits.

El + vist

El + comentat