El que es juga Albert Rivera el pròxim 26-M
BarcelonaDesprés de perdre de forma estrepitosa les passades eleccions generals, PP i Ciutadans han convertit en una mena de primàries de la dreta les eleccions municipals, autonòmiques i europees del pròxim 26 de maig. Els plans d'Albert Rivera passen per forçar un resultat prou desastrós per al PP com per obligar Pablo Casado a dimitir. D'aquesta manera, raona, ell passaria a ser el cap de l'oposició 'in pectore' del Congrés de Diputats, ja que el nou líder del PP no s'hauria presentat a les eleccions.
Sobre el paper, el pla és factible, i Rivera ha posat tota la carn a la graella. L'objectiu és superar el PP en places fortes populars com Madrid i aconseguir algun ajuntament important com ara Saragossa gràcies a una aliança de la triple dreta, és a dir, amb Vox. I sobretot guanyar els populars a les eleccions europees, que són les úniques on es podrà comprovar el suport a cadascuna de les llistes sense tenir en compte altres condicionants com ara els candidats o la política d'aliances. El pols entre Luis Garicano i Dolors Montserrat, caps de cartell de Ciutadans i PP respectivament, pot acabar sent determinant per al futur d'Albert Rivera i Pablo Casado.
El problema és que caldria preguntar-se què passarà si Rivera no aconsegueix el seu objectiu. Si el PP resisteix al territori gràcies a la seva capil·laritat i queda per davant també a les europees, el polític català es veuria condemnat a ser només el cap del tercer grup al Congrés, amb un marge de maniobra molt limitat i amb quatre anys per davant que se li podrien fer molt llargs. En efecte, l'aposta de Rivera només pot sortir bé si fagocita el PP i es converteix en l'únic partit que li pot plantar cara al PSOE de Pedro Sánchez.
En l'escenari d'una legislatura llarga en què Pedro Sánchez i Pablo Casado interactuïn com a president i cap de l'oposició, i sense cap presidència de comunitat o alcaldia important o emblemàtica per poder exhibir la seva gestió, Ciutadans es pot anar pansint al Congrés de Diputats. A més a més, veurà com Podem podrà fer bandera del seu paper com a soci de govern preferencial, i fins i tot els partits sobiranistes tindran una quota de protagonisme que ell, el gran líder sobre el qual es basa l'estructura piramidal de Ciutadans, no tindrà.
Aquest és el motiu pel qual les eleccions del 26-M són una mena de segona volta per a la dreta, més preocupada de com queda la correlació de forces entre els diferents partits que d'assolir una majoria alternativa per batre l'esquerra. Des del punt de vista català només cal apuntar que les eleccions del 26-M poden acabar de confirmar la seva marginalitat en termes de poder municipal. Si les previsions són certes, a Barcelona no hi haurà efecte Valls i el candidat Bou tindrà moltes dificultats per superar la barrera del 5% dels vots. Embolicats en la seva lluita particular, en la qual fan servir Catalunya com a arma electoral, sembla que no els importi que els ciutadans catalans que tant diuen defensar els girin l'esquena.
