Un pla urgent contra l'amiant a les escoles

Els centres educatius han de ser espais saludables i sense riscos 

Des que el 10 d'octubre passat l'ARA va publicar la notícia que hi havia una escola, la 9 Graons, en ple Eixample de Barcelona amb una teulada d'uralita a tocar del pati, l'alarma provocada per la possible presència d'amiant en centres escolars no ha parat de créixer. Ara mateix ja són una dotzena els centres només a la capital catalana que han detectat presència propera d'uralita, amb el consegüent perill que se'n desprenguin fibres d'amiant, que són les que potencialment poden causar malalties a l'aparell respiratori i fins i tot diversos tipus de càncer.

La retirada d'aquest material tòxic, present en teulades o baixants, no és ni fàcil ni barat, però l'administració no pot permetre que s'estengui la preocupació entre les AFA, ni que hagin de ser aquestes, totes soles, les que hagin de vigilar si hi pot haver amiant a prop dels seus fills. El cas de Barcelona demostra que si els experts fessin un estudi a fons es podrien detectar molts altres casos per tot el territori. Per tant, la primera tasca urgent és fer un nou cens d'instal·lacions susceptibles de contenir amiant a prop de les escoles i després classificar-les pel seu grau de perillositat.

Llavors serà l'administració –en el cas de Barcelona, el Consorci d'Educació, on estan presents tant l'Ajuntament com la Generalitat– que haurà de posar fil a l'agulla amb un pla específic per retirar-lo aprofitant que en els pròxims mesos es podrà disposar de nous recursos gràcies al nous pressupostos. Cal un pla urgent de retirada d'amiant de totes les escoles del país, i no limitar-se a dir que si la uralita no es toca no hi ha perill. Hi ha experts que avisen que la degradació del material amb el pas del temps també pot provocar despreniment de fibres d'amiant.

La prioritat ha de ser que cap nen pugui córrer el més mínim risc. No pot ser que, com ha passat en algun cas, un temporal com el Gloria o una ventada puguin trencar plaques de fibrociment i que es desprenguin fibres a prop d'algun col·legi. O que es facin obres sense que ningú sàpiga que molt a prop hi ha aquell material perillós. O que s'instal·lin mòduls prefabricats en llocs on ja se sabia que hi havia cobertes contaminades, com ha passat amb els centres pròxims a la plaça de les Glòries. I més quan l'administració sembla que s'ha posat les piles els últims anys per assegurar un entorn més saludable per als nens i nenes de la capital, sotmesos a unes emissions contaminants molt per sobre del que recomana l'OMS.

La conversió dels centres escolars en llocs saludables ha de ser una prioritat tant o més important que la mateixa infraestructura. I no es pot deixar al voluntarisme dels pares o dels equips directius. Ha de ser una política global que inclogui des d'aspectes de salut fins a la pacificació del trànsit i la integració en el paisatge. Es diu que es pot conèixer l'ambició d'un país visitant les seves escoles. Ha arribat l'hora de ser el màxim d'ambiciosos.

El + vist

El + comentat