Apunts andalusos per a Balears

PalmaTraslladar els resultats de les eleccions andaluses a Balears, sense tenir en compte situacions de partida i contextos, és un disbarat, però sí que hi ha tendències o moviments que es poden repetir en altres llocs. Es pot fer una lectura diferent de la que han fet tots els partits polítics de les Illes, que han intentat salvar-se amb interpretacions que els són favorables.

El PSOE guanya i el PP perd. Això no ho pot negar ningú, però això, de moment, només ha passat a Andalusia. És cert que en la caiguda dels populars hi pot haver un vot de càstig a les polítiques de retallades i, en general, a la resposta que aquest partit ha donat a la crisi. I no es pot negar que aquesta erosió la pot patir el PP en altres eleccions. De fet, els mateixos populars ho admeten i ja s'ha estat intuint en resultats anteriors com el de les europees. Però al marge d'això, també s'ha de tenir en compte que el PSOE andalús comparteix moltes característiques amb el PP balear. Tots dos són partits hegemònics al seu territori, són els que més hi han governat, tenen una estructura i una xarxa que ningú més té i, al mateix temps, tots dos també estan afectats per casos de corrupció. El cas és que el principal partit a Andalusia manté resultats i no es veu perjudicat en la mesura que es preveia ni per un desgast en la gestió ni per casos de corrupció. Per què no es pot pensar que a Balears també pot passar més o manco igual?

Si la primera evidència del cas andalús és que el partit hegemònic no pateix el mateix desgast que els altres, la segona evidència és que Podem irromp a les institucions, però no arriba a ser el tsunami que s'havia previst. El bipartidisme, almenys de moment, es manté, imperfecte però es manté. Les expectatives que s'havien creat sobre Podem no s'han complit. Malgrat obtenir una important representació, no sembla que a hores d'ara pugui competir amb el PP per governar l'Estat. És cert també que el PSOE no cau tampoc com s'havia previst, però enlloc el PSOE és tan fort com a Andalusia. I potser això explica també perquè Podem no creix tant com s'augurava. Si s'entén que una bossa important de suposats votants de Podem són socialistes descontents, sembla lògic que aquests no siguin tants allà on el PSOE és més fort. Però això no vol dir que els socialistes puguin resistir igual a la resta de comunitats, on no són el principal partit.

La tercera evidència és que Izquierda Unida és qui més rep, fins i tot perd més en proporció del que tenia que el PP. I, per tant, és la principal perjudicada per la irrupció de Podem. En el cas balear, Esquerra Unida no té representació i, en aquest context, sembla molt complicat que ara l'obtingui. A Balears, però, la tercera força és MÉS i no sembla fora de lloc pensar que, com a mínim, les seves expectatives de creixement es veuen afectades negativament per l'arribada de Podem. S'ha de dir que en el cas de MÉS hi ha un vot nacionalista consolidat que li dóna un plus respecte de formacions que només juguen en l'eix esquerra-dreta.

La quarta evidència és que el PP té un competidor en el seu espectre: Ciutadans. La irrupció d'aquesta nova formació sorprèn per la seva força i es pot relacionar amb la caiguda del PP, que perd votants cap a l'abstenció (mentre s'activa el vot de l'esquerra) i cap a la formació d'Albert Rivera. Tot i que no és descartable una irrupció de Ciutadans a Balears, s'ha de tenir en compte que el PP aquí és més fort que l'andalús.

No es poden traslladar els resultats, però aquests apunts andalusos poden ajudar a interpretar què pot passar a Balears.