L'Argentina passa gana

El govern Macri, acorralat per l'oposició kirchnerista, aprova la llei d'emergència alimentària

En el rànquing dels grans països exportadors de carn, l'Argentina se situa en el vuitè lloc amb 350.000 tones l'any. Per entendre la dimensió, només cal dir que la Unió Europea tota junta suma 370.000 tones exportades. L'Argentina és, doncs, una potència productora i exportadora de carn, especialment de vedella. De fet, es calcula que amb la producció general d'aliments podria alimentar 400 milions de persones. Per això no deixa de resultar paradoxal que els diputats i senadors del país llatinoamericà acabin d'aprovar gairebé per unanimitat una llei d'emergència alimentària, presentada per l'oposició i assumida pel govern del conservador Macri, per fer front a la situació crítica que pateix la població: la cistella bàsica d'aliments és quasi un 60% més cara que fa un any. L'Argentina és un dels països on més va créixer la fam durant el 2018. I el 2019 les coses han seguit empitjorant. Es calcula que el 32% dels argentins ja viuen en la pobresa, i que un 50% d'aquests són nens i nenes de menys de 15 anys. En un país de 45 milions d'habitants, el 2018 el nombre de pobres va créixer en 3 milions de persones.

A l'Argentina, la classe mitjana s'està enfonsant novament a marxes forçades, està desapareixent. L'atur s'ha tornat a situar per sobre del 10%, cosa que no passava des del 2006, mentre que la devaluació de la moneda, el peso, està fent molt de mal: durant el 2018 va perdre la meitat del seu valor. El primer semestre d'aquest any la inflació va ser del 22% i alguns experts aventuren que a finals d'any pot arribar a superar el 65%. Per comprar un dòlar ara calen uns 60 pesos. L'economia argentina s'ha contret un 5,8% el primer semestre d'aquest any. La crisi ve de lluny, però ara està fent estralls en la gent. Per això parlar de fam no és ni molt menys una exageració, tot i que no es tracta tant d'un problema de desnutrició de gran abast com d'alimentació deficient i desequilibrada. En tot cas, cada cop hi ha més persones que depenen de la beneficència o dels ajuts públics, o de totes dues coses. La llei fixa ara un increment del 50% per als programes d'alimentació i nutrició.

Aquesta corrua de males xifres econòmiques que estan afectant directament la butxaca i, per tant, la qualitat de vida dels argentins, s'ha convertit en un autèntic malson per al govern de Mauricio Macri, que no ha complert les seves promeses d'aturar la sagnia i ha vist com, en les eleccions primàries del passat 11 d'agost per designar candidats a la presidència, era clarament superat per l'opositor Frente de Todos, liderat pel kirchnerista Alberto Fernández, que va obtenir el 49,5% dels vots, davant del seu 32,9%. Aquest resultat va desestabilitzar encara més l'economia davant la possibilitat d'un retorn de les típiques polítiques antimercat del kirchnerisme populista, cosa que ha provocat pànic en els inversors i les institucions financeres. Marcades pel malestar general, les presidencials seran el 27 d'octubre. L'Argentina no se'n surt amb Macri, però l'alternativa encara podria empobrir-la més. La mala maror és present arreu: al carrer i als despatxos, a les cases i als mercats.

Més continguts de