Armes i racisme, un còctel explosiu als EUA de Trump

Dos tirotejos massius amb una trentena de morts fan saltar totes les alarmes als EUA

Durant les últimes hores dos episodis de tirotejos massius, amb 20 morts a El Paso, Texas, i 9 a Dayton, Ohio, han sacsejat l'opinió pública nord-americana, que tot i això està relativament acostumada a viure tragèdies d'aquest tipus. Segons el recompte que fa l'entitat Gun Violence Archive, des de principis d'any han mort 8.600 persones a tot el país a causa de les armes de foc. Això vol dir una mitjana de 41 morts al dia. Només amb aquestes dades esfereïdores n'hi hauria d'haver prou per fer reflexionar el conjunt de la societat i els seus governants per prendre mesures urgents, bàsicament per reduir l'elevadíssim nombre d'armes que circulen pel país a causa de les facilitats que hi ha per adquirir-ne.

Però és que a més a més hi ha un altre fenomen que colpeja reiteradament la societat nord-americana: els tirotejos múltiples, és a dir, quan una o més persones perpetren una matança en un lloc concorregut, com han estat els casos d'El Paso i Dayton. Només aquest 2019 se n'han produït ja 249. L'1 de juny, per exemple, un treballador d'unes dependències municipals a Virginia Beach va matar 12 companys de feina amb una pistola abans de ser abatut per la policia.

El tercer factor que està agreujant la situació és el clima d'odi al diferent i el racisme que desprenen els discursos del president, Donald Trump, que estan provocant un clima d'impunitat creixent. L'atac que dissabte a la nit va sembrar el caos a El Paso, a Texas, va ser, segons la policia, un "crim d'odi", ja que es va dirigir sobretot cap a població d'origen hispà. Evidentment no es pot acusar directament l'administració nord-americana de l'atac, però tampoc es poden deslligar aquests fets de la política migratòria de Trump, els seus plans de construir un mur infranquejable a la frontera amb Mèxic i els seus comentaris de caràcter racista contra diverses congressistes demòcrates.

Armes i racisme són un còctel explosiu, i és el caldo de cultiu del qual s'alimenten elements extremistes i supremacistes blancs, fins i tot en estats com el de Texas, que es va integrar a la Confederació després d'una guerra amb Mèxic, i que per tant tenen població hispana des d'abans de ser nord-americans. Els mitjans nord-americans es referien a l'atac com a "terrorisme intern", un qualificatiu que busca distingir-lo d'atacs com els de l'11-S, però en realitat hauríem de parlar més aviat de terrorisme supremacista si el volem contraposar a altres tipus de motivacions, com la jihadista.

El cas és que ja podem avançar que l'administració Trump no farà res per restringir l'accés a les armes, ja que entre els grups de pressió que li donen suport hi ha la poderosa Associació Nacional del Rifle. L'única esperança és que moviments de protesta com el que va provocar el febrer del 2018 la matança de l'institut de secundària Stoneman Douglas, a Parkland, a l'estat de Florida, ajudin a estendre la consciència antiarmes entre la ciutadania nord-americana. I que això es transformi en vots contra la reelecció de Trump a les eleccions presidencials de l'any vinent.

Més continguts de