Parar els peus al feixisme
BarcelonaEl PP va entrar divendres en mode pànic i Pablo Casado no va tenir cap idea millor que obrir la porta a incorporar ministres de Vox a un hipotètic executiu encapçalat per ell. Es tracta d'una greu irresponsabilitat, que posa en qüestió el caràcter veritablement democràtic dels populars i que beneficia l'extrema dreta, que cada dia veu com el PP i Cs l'homologuen com un soci fiable i necessari. El missatge de Casado és el colofó a una campanya erràtica per part de la dreta, en què lluny de combatre les idees xenòfobes i autoritàries de Vox s'ha dedicat a seguir-li la veta i a mostrar-se comprensiva amb els seus postulats. La por a perdre vots pel flanc dret ha tingut efectes desastrosos per a Casado i Albert Rivera, que han fet seguidisme de Vox durant tota la campanya i, indirectament, han afavorit les expectatives electorals dels ultres.
I així ha estat com els ultres han omplert en tots els seus actes fets arreu d'Espanya, on s'ha pogut veure una estètica i una simbologia molt cuidades però que remeten al feixisme clàssic, en què les masses aclamen un cabdill providencial que ha vingut per salvar Espanya i que en aquest cas es diu Santiago Abascal. Demà a la nit coneixerem els resultats finals de Vox i es comprovarà l'abast exacte del fenomen. Però a hores d'ara ja es pot afirmar que el pròxim Congrés de Diputats tindrà un nombrós grup de l'extrema dreta, molts més que el solitari escó que va ocupar Blas Piñar entre el 1979 i el 1982. La incògnita és si aquests diputats seran decisius per formar govern, un cop Casado i Rivera els han acceptat com a possibles aliats.
És cert que les enquestes no preveuen una majoria absoluta de la triple dreta, però experiències recents amb les enquestes, començant pel resultat de les andaluses o la victòria de Trump, recomanen no donar res per fet. Precisament, la lliçó andalusa és que el pes de l'extrema dreta dependrà, en bona mesura, de la participació. Habitualment es diu que no votar és fer-ho pel partit guanyador, que en aquest cas es preveu que serà el PSOE. Però en realitat en aquesta ocasió no votar també serà sinònim de donar més relleu als vots ultres. Ens trobem davant, doncs, del deure cívic, gairebé moral, de votar en massa aquest diumenge.
I és aquí on Catalunya pot jugar un paper clau per parar els peus a aquest feixisme de nou encuny i demostrar que aquestes idees, que poden florir en molts racons d'Espanya, són marginals a casa nostra. No només les dels que neguen el diàleg i la diversitat de l'Estat, sinó sobretot dels que pretenen ofegar la dissidència i retallar drets a col·lectius com els immigrants, les dones i les persones LGTBI. I això per no parlar de la cultura i la llengua catalanes, que patirien molt en el cas que hi hagués un govern dretà a Madrid.
Si això passés, que esperem que no, els culpables serien Pablo Casado i, sobretot, Albert Rivera. El líder que va fer el salt a Madrid per regenerar i modernitzar Espanya i ara està més a prop de tornar-la a un passat en blanc i negre i amb un insuportable tuf a naftalina.
