Badalona: un regal enverinat d'Albiol al PSC

El polític popular busca una sortida personal per tornar a competir per l'alcaldia de la seva ciutat

El líder del PP a Catalunya i exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol, acaba de fer un regal enverinat al PSC: els 10 regidors populars al consistori badaloní estan disposats a votar el candidat del PSC, Álex Pastor, per fer fora l'alcaldessa Dolors Sabater. L'oferta d'Albiol, inesperada per als mateixos socialistes, respon a dos factors diàfans. D'una banda, segueix la tònica general fixada els últims dies pel president espanyol Mariano Rajoy consistent a buscar una aproximació al PSOE davant l'auge demoscòpic de Ciutadans i la cursa ultranacionalista del partit de Rivera. Des del PP, ara es tracta de desacreditar l'extremisme incendiari de Rivera i de presentar-se, davant els ciutadans i davant d'Europa, com el partit del seny, també per fer front al repte català. En aquesta recerca de centralitat qualsevol acord amb els socialistes és benvingut. I cal dir que Pedro Sánchez s'hi ha posat molt bé.

El segon factor té una clau interpretativa personal: amb aquest gest aparentment generós, Albiol simplement maniobra per tornar a guanyar protagonisme a la seva ciutat, Badalona, davant el seu anunciat i immediat relleu a la cúpula del PP català. Tot i l'aparent sacrifici que suposa convertir en alcalde el candidat del PSC, amb aquesta jugada a un any de les eleccions Albiol s'apuntaria el trumfo d'haver fet caure el govern municipal de l'esquerra sobiranista i es convertiria en una mena d'alcalde a l'ombra. El fet que ell disposi de 10 regidors enfront dels 3 del PSC sens dubte li donaria una força extraordinària, tant si fos dins el nou govern, amb el control d'unes quantes àrees, com si fos des de fora, i per tant li permetria encarar la campanya electoral amb moltes garanties de recuperar la vara d'alcalde. A més, per al PP, que veu com Cs el pot fer desaparèixer a Barcelona, jugar la carta de Badalona resulta crucial.

La jugada és de manual. El PSC queda entre el foc i les brases. La proposta d'Albiol els ha deixat descol·locats. Sense esperar-s'ho veuen que si l'accepten cauen a la xarxa dels populars en la tercera ciutat de Catalunya, i ho fan de la mà d'un alcalde que es va fer famós pel seus tics xenòfobs, pel seu rebuig impúdic a la immigració. I si no l'accepten, seran acusats –també pels populars, esclar– de prioritzar l'interès de partit i sobretot de permetre així el manteniment de la majoria independentista.

El PSC té, doncs, un problema puntual greu. I un problema de fons encara més greu. El seu alineament cada cop més acrític amb la dreta espanyolista l'està portant a un carreró sense sortida: d'una banda, el seu perfil ideològic cada cop es desfigura més, tant a Catalunya com a Espanya; i de l'altra, a remolc de figures com Albiol, cada cop li és també més difícil fer valer un desdibuixat catalanisme, desconnectat de la majoria social a favor del dret a decidir. Obtenir ara l'alcaldia de Badalona gràcies als vots del PP d'Albiol seria difícilment comprensible per al votant socialista, tant el clàssic d'esquerres clàssic com el catalanista no independentista.