PalmaLa revisió del Pla Territorial de Mallorca, del contracte amb Tirme, o la possibilitat que les Fontanelles puguin escapar del procés d'urbanització i destrossa que ja hi ha començat són bones notícies per a aquells que veuen en el medi ambient i en el paisatge quelcom més que doblers.
Demostren que ja fa massa temps, no cal perdre de vista que va ser Catalina Cirer (PP) quan ja sabia que no faria govern i estant en funcions, fa 8 anys, qui va obrir la porta a la destrossa de la darrera zona humida de Palma, que les polítiques públiques no han tingut com a prioritat la preservació del territori.
Les declaracions institucionals sí que han reconegut la importància d'aquest actiu, que genera el paisatge en el qual es basa la riquesa de Balears, però les seves actuacions han anat sovint en sentit contrari. Emparant promotors, encobrint i fins i tot apurant els terminis més enllà de la legalitat quan un tribunal dictava una ordre de demolició.
El Pla hidrològic o la Llei agrària de Company, aquesta darrera amb l'injustificable suport d'Unió de Pagesos, són també prova de com des del poder polític es pot apostar pel ciment en comptes de per la preservació. Fins i tot els hotelers, altre temps entusiastes de l'asfalt i les grans infraestructures, pregonen des de fa temps una paràlisi total per a nous projectes que suposin consumir territori. Està clar que ho fan per un interès purament mercantil, sabent de sobra que Balears ha arribat al límit de la seva capacitat i que afegir places va en contra seva. Però el fet és que seran un aliat de qualsevol proposta de protecció i de reducció dels impactes territorials.
Tot plegat dibuixa als nous governants un escenari encisador pel que fa a revisar malifetes urbanístiques i sobretot dibuixar un altre model, on cada metre quadrat tingui el seu valor com el que és: la indústria de les Illes. És el paisatge, i no els hotels o els restaurants, la veritable indústria del país.
Serà necessari posar en marxa moltes actuacions i, sobretot, fer complir la llei. En una societat del segle XXI, una casa il·legal no pot durar dues dècades dreta, i després rebre un premi del conseller de torn en forma d'amnistia.
A l'esquerra sovint li han sobrat bones intencions i li ha mancat determinació i capacitat a l'hora de tirar endavant aquestes iniciatives proteccionistes. La dreta amenaça sempre amb indemnitzacions, i també ho fa algun funcionari massa tèrbol; però la doctrina del TSJIB és claríssima: només es paga allò que realment hagi gastat el promotor. Les expectatives de negoci no existeixen a les sentències d'una sala, la contenciosa administrativa, que és un luxe tècnic i un aliat per posar ordre.
No hi ha, per tant, excuses de partits que veien el territori com un pastís per repartir a un despatx sense gaire llum. Caldrà talent, determinació i posar-se en mans expertes abans d'espantar-se. La terra, i el futur de Balears, s'ho mereix.
