Una recessió brutal
BarcelonaLes conseqüències econòmiques de la pandèmia del covid-19 són d'un abast inèdit. La magnitud de les xifres fa basarda. Traduïdes en termes de la vida real de les persones, són conseqüències socials molt dures, i seran igual de dures pel que fa a la viabilitat de les empreses i, per tant, de la capacitat de generar llocs de treball i riquesa. L'ensorrada del PIB al segon trimestre a Europa, tant per països com a nivell global continental, no deixa cap marge de dubte: estem davant d'una crisi històrica. El català i l'espanyol són dels que han experimentat caigudes més fortes, del 20,1% i el 22,1%. La mitjana de la Unió Europea està en el -14,4%. El fons de reconstrucció europeu serà bàsic per encarar la sortida de la crisi. Ara comença, doncs, la batalla política i estratègica sobre aquests diners, una batalla que a Espanya mostrarà un cop més si la dinàmica és la de l'habitual centralisme o si la invocada cogovernança amb els governs autonòmics és real.
De fet, la publicació aquest divendres de les desastroses dades del PIB ha coincidit, no per atzar, amb la trobada de presidents autonòmics, convocats per l'inquilí de la Moncloa, Pedro Sánchez, per abordar aquest daltabaix i començar a dissenyar el repartiment dels fons europeus per a la recuperació: 140.000 milions per a Espanya. Un repartiment que, d'entrada, rere la retòrica de la cooperació Estat-comunitats, no dissimula gaire la voluntat de control final per part del govern espanyol. Les autonomies, en efecte, tindran la capacitat de presentar projectes, però l'executiu de Sánchez –reservant-se la tasca de coordinació i lideratge i exercint d'interlocutor directe amb Europa– acabarà sent decisiu a l'hora d'assignar recursos. Una assignació que, a més –el mateix Sánchez s'ha encarregat de recordar-ho–, pretén ser igualitària entre tots els territoris seguint el model del cafè per a tothom.
En la pràctica, i ja d'entrada, la participació de les comunitats autònomes se circumscriurà a una conferència sectorial presidida per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, on els diversos executius abocaran les seves propostes; i puntualment a les conferències de presidents, que se celebraran de manera mensual, tal com ha avançat Sánchez. L'absència del president Quim Torra en aquesta primera trobada presidida per Felip VI –l'única absència després que a última hora Iñigo Urkullu se sumés a la cita– es pot entendre en termes simbòlics i d'incomoditat política, però alhora deixa Catalunya en una posició de debilitat negociadora, ja que no pot fer sentir la seva veu directament. Atesa la gravíssima crisi econòmica i social a què ens enfrontem, no hi haurà cap fòrum on es discuteixi sobre repartiment de pressupostos que pugui ser ignorat. Catalunya, especialment perjudicada pel covid en termes sanitaris, econòmics i socials, necessita i té dret a una part substancial dels recursos europeus. Els pròxims mesos seran crucials tant per acabar de veure l'abast de la crisi econòmica com per negociar amb l'Estat la part dels recursos europeus que necessitem per sortir-ne.
