La CUP ressuscita el fantasma de la repetició d'eleccions

Seria paradoxal que, perseguint la República, es facilités la victòria de l'actual oposició

Diferents sectors de la CUP han reobert aquest divendres el debat sobre el sentit del seu vot a la investidura, que ara està fixat en una abstenció que permetria l'elecció de Quim Torra en segona votació, per virar cap a un no que frustraria la formació d'un Govern independentista. Això vol dir que quan avui Torra pronunciï el seu discurs d'investidura no sabrà del cert si podrà aplicar el programa polític que contindrà perquè el seu futur s'estarà discutint a les assemblees cupaires. Ell i la resta de ciutadans hauran d'esperar a demà per conèixer la decisió definitiva de la CUP, que celebrarà un consell polític + GAP en què s'aplicarà el resultat de les assemblees. El fantasma de les eleccions, doncs, torna a recórrer el mapa polític català.

Com ja hem dit en altres ocasions, la repetició de les eleccions seria un error gravíssim que, a més de posar en perill la majoria independentista al Parlament, allargaria el control de l'Estat de les institucions catalanes i deixaria indefensos elements crucials del país com l'escola, els mitjans de comunicació públics i els Mossos. Malgrat això, hi ha sectors de l'independentisme que consideren, de manera inexplicable, que el manteniment del 155 beneficia la causa perquè posa de manifest el xoc amb l'Estat. Un xoc, per cert, que no és tal perquè a la llarga només hi ha un perdedor de la suspensió de l'autonomia: el conjunt dels catalans.

Catalunya necessita de manera urgent un Govern que posi les institucions al servei de la causa de la llibertat i de la reconciliació, que sigui capaç de recosir la fractura que alguns han volgut, i han aconseguit, introduir entre àmplies capes de la població, i que, sobre aquesta base, convenci cada cop més gent de les bondats del programa republicà amb polítiques concretes. El manteniment de la tensió, amb la correlació de forces actual, només beneficia el més fort, que és l'Estat, i els seus defensors més fervorosos, entre els quals s'hi compta Albert Rivera.

La CUP té tot el dret a debatre i prendre decisions de manera autònoma, però hauria de ser conscient que bona part del full de ruta de l'independentisme dels últims anys ha estat condicionat per la seva capacitat per actuar de manera conjunta malgrat diferències ideològiques. I la decisió d'anar a eleccions ara mateix és minoritària en el conjunt de l'independentisme (sobretot entre els que estan pagant un preu més alt, els presos i els exiliats) i només beneficia els seus adversaris, en especial Ciutadans, a qui el procés li permet guanyar vots contra el catalanisme i sobrevolar el seu ideari econòmic i social de dretes captant vot dels barris obrers i treballadors per aprofundir així en la fractura identitària.

Fer política demana generositat i saber gestionar les pròpies contradiccions. ¿O no ho és per a la CUP haver-se presentat a unes eleccions convocades per Mariano Rajoy? Molt sovint el purisme ideològic porta a un atzucac. Però en aquest cas podria ser pitjor, molt pitjor. Es podria produir la paradoxa que, perseguint l'objectiu compartit de la República amb una estratègia equivocada, s'acabés perdent tot el que ha costat tant de construir les últimes dècades. I s'oferís en safata la victòria als defensors del règim del 78.

Més continguts de

El + vist

El + comentat