La responsabilitat de la Cambra de Comerç
BarcelonaLa Cambra de Comerç de Barcelona és una institució de relleu històric, hereva de les medievals Llotja de Mar i Consolat de Mar, i de la més moderna Junta de Comerç, i que representa l'esperit emprenedor i comercial secular de la capital catalana, i la seva capacitat d'autoorganització. Però és, també, sens dubte, un organisme de present i de futur, que compta per exemple amb un servei d'estudis prestigiós i que té una indubtable i notable capacitat de dinamització econòmica, a més d'una incidència institucional directa en organismes com la Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona, el Port, el Consorci de la Zona Franca o el Comitè de Rutes Aèries. Segurament, la Cambra portava massa anys actuant d'ofici, amb una dinàmica amb tics endogàmics i una ambició letàrgica. La sacsejada electoral que ara ha viscut té a veure, doncs, tant amb el moment polític que viu el país com amb la situació interna de la mateixa institució, necessitada d'un relleu que li doni un nou impuls i li retorni notorietat, i sobretot, capacitat real d'incidència. És a dir, que en faci un agent potent, respectat, independent i útil per a la xarxa econòmica i empresarial.
El nou equip que ara agafarà les regnes té al davant, doncs, un repte important. L'impuls polític que, de la mà de l'independentisme de l'ANC i el Cercle Català de Negocis, l'ha catapultat a la inesperada i contundent victòria, no hauria de comportar deixar en un segon pla l'objectiu central propi d'una institució d'aquesta mena: donar suport i solidesa a l'activitat comercial i industrial del país. De fet, el millor servei que pot fer la vencedora candidatura Eines de País és precisament que la Cambra sigui una eina eficaç, seriosa i activa per a l'economia. Cal evitar caure en la temptació de fer-ne una eina política partidista.
A l'economia catalana no li sobren ajuts de cap tipus i a la Cambra li toca exercir un paper crucial, tècnic i alhora civil: promoure el treball en xarxa, analitzar tendències de fons, fer prospeccions de futur, buscar aliances i mercats internacionals, connectar el teixit productiu privat amb l'administració, incidir i millorar les polítiques públiques, promoure la transferència de la recerca al món de l'empresa i, en general, oferir assessorament i innovació tècnica a autònoms i empresaris. Hi ha molt camp per córrer i moltes tasques concretes a fer per impulsar el país.
Mancada d'eines d'estat, la vitalitat econòmica de Catalunya històricament ha anat lligada a entitats de la societat civil com la mateixa Cambra de Comerç, nascuda concretament el 1886, en ple auge industrial, amb Manuel Girona com a primer president. Ha viscut moltes etapes. Ara n'enceta una altra amb un gir important en els seus òrgans de govern, amb una entrada d'aire fresc, un canvi que si se sap aprofitar sense aventurismes, si és gestiona des de la generositat i buscant amplis consensos, pot servir per obrir una etapa d'expansió i enfortiment de la institució i per acostar-la a la realitat del teixit industrial i comercial del país. Eines de País assumeix una gran responsabilitat.
