L’EDITORIAL

Cap a un nou pacte, urgent, per millorar la sanitat a Catalunya

Avui s’ha acabat l’estat d’alarma i la corba de contagis porta setmanes a nivells mínims. Encara hi ha prop d’un centenar de malalts de covid-19 a les UCI, més de 14.000 positius a les residències i un miler de malalts als hospitals. Tot i així, la relaxació de les restriccions s’ha accelerat, confiant que no hi haurà rebrot fins a la tardor i que els brots puntuals es podran controlar.

Cal mantenir, però, la memòria recent i recordar com l’excés de confiança va tenir conseqüències nefastes. Ara és moment de preparar-se per al futur i evitar que pugui tornar a passar el mateix. El sistema sanitari català va estar al caire d’un col·lapse que es va evitar pel voluntarisme, l’entrega i l’eficiència dels professionals de la sanitat pública, de primària i dels hospitals, i pel suport que es va rebre de la privada, que va descongestionar els centres i va acollir 4.800 malalts de covid-19, el 70% derivats de la pública.

Ara, parat el cop amb un alt cost de vides humanes, és l’hora de revisar què ha passat, què s’ha fet bé, què s’ha fet malament i quines són les deficiències i necessitats del sistema, que s’ha demostrat que eren moltes més de les que es pensava. Per això, cal un pacte a gran escala que posi el sistema sanitari català al nivell que ens pertocaria com a país. Més enllà dels diners extres per a la pandèmia, ja al gener un informe del Cercle de Salut havia quantificat en 5.000 milions els diners de més que li calen a la sanitat catalana per tenir un nivell d’acord amb el que correspon a una societat com la nostra.

D’aquests diners una part seria per millorar les infraestructures i equipaments, però la més important hauria d’anar a millorar el sou dels professionals que hi treballen, no només perquè amb les retallades van perdre un percentatge important del salari sinó perquè en bona part tenen unes condicions de precarietat i temporalitat que estan a anys llum dels estàndards europeus. La meitat dels metges joves, per exemple, tenen sous precaris, alguns són mileuristes, i les jornades laborals són maratonianes i sense possibilitat de conciliar.

La Societat Catalana de Gestió Sanitària i els col·legis de metges i infermeres han fet un informe detallat, racional i concret que posa les bases per a aquest pacte. Es resumeix amb un decàleg en el qual no tot són reclamacions econòmiques, sinó que també es demana una reestructuració del sistema de torns, del de formació i del d’organització sanitària. Demanen reforçar la primària, millorar molt la salut pública, enfortir l’enllaç entre l’àmbit d’atenció sanitària i social, i posar el pacient al centre de tot el sistema. És un debat i un pacte social que hem de posar en marxa ara. La reforma del sistema de salut català és urgent. I ara és el moment.

El + vist

El + comentat