Carles Capdevila, en homenatge i en agraïment

Amb una immensa tristor que sabem que compartim amb tants lectors que heu fet possible l’ARA i amb l’orgull d’haver contribuït a fer possible l’aventura fantàstica de tirar endavant el diari, avui acomiadem el nostre director fundador, Carles Capdevila. Colpits per la seva irreparable pèrdua, acomiadem una bona persona i un gran periodista, algú estimat i llegit, tot alhora. A vegades les coses es presenten així, barrejades: vida i feina, informació i emoció, reflexió i sentiment. El Carles sempre va entendre així la professió.

Els darrers anys de la seva fecunda trajectòria professional i vital han estat estretament lligats a aquest projecte periodístic, al qual va abocar el seu ric bagatge i pel qual ho va donar tot, un projecte que va néixer amb la voluntat de transformar el periodisme acostant-lo a la gent, amb el compromís d’ajudar a bastir una nova Catalunya i amb ganes d’explicar a fons un món immers en un complicat procés de canvi. Un projecte d’èxit que ha deixat ben encarrilat. Mai no li agrairem prou la valentia de concebre i posar en marxa aquest ARA que teniu a les mans o a la pantalla, aquest diari multiplataforma que ha seguit creixent malgrat el sotrac de la dura malaltia del Carles i que seguirem millorant i transformant permanentment, com ell volia. Aquest és el nostre compromís i el nostre homenatge.

Ara més que mai l’ARA seguirà endavant, seguirem el camí traçat posant-nos nous reptes, amb l’afany de conquerir l’atenció i el cor dels lectors, com més i més diversos millor. Amb la vocació d’explicar el que passa a Catalunya i al món, amb l’ànim de facilitar que els emprenedors socials, econòmics i culturals se’n surtin, de parar atenció als que normalment no en tenen i d’exigir rigor i comportament ètic als que sí que en tenen. De contribuir, en fi, a bastir una societat més justa, lliure i pròspera. És el que el Carles hauria volgut.

Fins al final ens ha seguit animant. Fins al final hi ha seguit escrivint. Deixa una preciosa i inesborrable empremta. El tindrem sempre present. El recordarem dia a dia treballant amb il·lusió, amb humor –no ens perdonaria que ens poséssim massa seriosos– i amb la màxima responsabilitat. El seu prematur i plorat adeu ens esperona. Gràcies, Carles!