El dubtós passat acadèmic de Casado que posa en qüestió el seu futur polític
A Pablo Casado se li complica la seva fulgurant entrada en escena com a nou líder del PP en substitució de l'expresident Mariano Rajoy. El seu dubtós passat acadèmic posa en entredit el seu futur polític. La justícia està enfosquint la seva victòria en el si dels populars davant de Soraya Sáenz de Santamaría, tot i que els compromissaris del congrés del partit quan el van elegir ja coneixien les acusacions que planen sobre el seu expedient universitari. Potser entre la militància això no compta. Caldrà veure si li acaba passant factura entre els votants. En un país que valori el talent i l'esforç, així hauria de ser.
En tot cas, les últimes setmanes l'ombra del dubte sobre els seus mèrits acadèmics no ha fet més que créixer. La jutge del cas del màster, Carmen Rodríguez-Medel, ha situat ara Casado a un pas de la seva imputació per part del Tribunal Suprem. De fet, si ella pogués, ja l'hauria imputat directament. Però com a diputat al Congrés, el líder del PP té la condició d'aforat i, per tant, només el Suprem pot tirar endavant la investigació.
Rodríguez-Medel ho té clar: veu "indicis de responsabilitat penal" en l'obtenció per part de Casado del títol de dret públic a la Universidad Rey Juan Carlos, el centre on l'expresidenta de Madrid, Cristina Cifuentes, també va aconseguir el diploma que la va fer caure políticament. Segons la jutge, ha quedat "indiciàriamente acreditat" que el màster en qüestió es feia servir "com a regal o prebenda" a alumnes "amb una posició rellevant en l'àmbit polític, institucional o que mantenien vincles estrets d'amistat o de caràcter professional" amb el catedràtic Enrique Álvarez Conde, principal implicat en la trama. Rodríguez-Medel, doncs, considera que amb Casado hi ha indicis de "responsabilitat penal" i "de criminalitat". Fins i tot detalla els passos que hauria de seguir el Suprem: citar-lo com a imputat, demanar-li tota la documentació que conservi del màster, en especial els quatre treballs que va fer constar davant la premsa, i sol·licitar-li l'ordinador portàtil en el qual suposadament hi hauria arxivats aquests treballs.
Els privilegis que el Casado alumne hauria tingut com a estudiant –no assistir a classe, rebre una gran quantitat de convalidacions i estalviar-se de fer treballs–, i que en el cas de companyes seves de partit no aforades ja han suposat la seva imputació, són ben poc edificants per a qualsevol persona, però encara més per a un servidor públic, i de retruc suposen un greu desprestigi per al món universitari. Casado, a més, s'ha defensat d'una manera barroera consistent a qüestionar la feina de la jutge d'instrucció i a tirar del clàssic "i tu més", provant d'embrutar la carrera universitària del president espanyol, Pedro Sánchez. Encara que també hi hagi ombres sobre la manera com Sánchez va doctorar-se, resulta lamentable que per defensar-te tu hagis de recórrer a acusar els altres.
El que hauria de fer Casado és aportar proves fefaents de la seva innocència per deixar clar que no va resultar beneficiat acadèmicament. Si no és capaç de fer-ho, decideixi el que decideixi el Suprem, la seva credibilitat quedarà tocada.
