Una Catalunya oberta i de tots
BarcelonaPotser de tan enfeinats com anem en el nostre dia a dia no hem caigut en el fet que molts dels nostres veïns –que viuen aquí des de fa molts anys i formen part de la nostra quotidianitat– no tenen els mateixos drets que nosaltres. Per exemple, no tenen dret de vot o el tenen restringit. Aquesta és una realitat incontestable que dibuixa una societat diversa i plural però alhora amb ciutadans de primera i segona categoria. Per això, a les portes d'una nova Diada que ha de mostrar al món que el projecte d'emancipació català no és identitari ni etnicista sinó tot el contrari, obert i integrador, a l'ARA hem dedicat el suplement especial de l'Onze de Setembre a retratar uns quants d'aquests connacionals, perquè ens expliquin les seves vivències i què significa per a ells aquesta Catalunya que els ha acollit.
És el cas de la Safia Elaadam, nascuda aquí de pares marroquins, que lamenta que el racisme encara estigui tan estès, tant el de les institucions que li prohibeixen el dret de vot, com el de la societat en general. Ella és la promotora de la campanya en favor del vot dels immigrants i estrangers residents a Catalunya que encara no el tenen. O la Marie Faye, que va treballar en el 'top manta' i ara porta els comptes de la cooperativa Diomcoop. O el Takashi Ochiai, que va complir fa dècades el seu somni d'obrir una pastisseria a Barcelona però no té encara la nacionalitat espanyola perquè hauria de renunciar a la japonesa...
Aquestes històries ens ajuden a valorar la riquesa de la diversitat cultural que tenim a Catalunya, que és evident que planteja reptes per a la convivència, però també desfà tòpics respecte als nouvinguts. Tots ells expressen el seu desig de poder treballar i fer la seva vida aquí amb normalitat, alguns d'ells després d'haver passat un autèntic calvari per arribar-hi. I també la gran majoria valoren com, un cop arrelats a casa nostra, han pogut tirar endavant el seu projecte vital i han estat acceptats socialment sense problemes.
La qüestió és ser conscients que el fenomen de la immigració, que d'altra banda és constitutiu de la història de Catalunya, ha vingut per quedar-se i planteja reptes a tots els nivells, tant econòmics com socials, polítics o fins i tot culturals. Precisament, aquesta setmana s'ha estrenat a Barcelona una obra de teatre, 'Blackface', que tracta precisament de la manca de visibilitat de les persones d'origen africà a les nostres pantalles. I també la Sala Beckett tindrà aquest any com a autora resident Denise Duncan, originària de Costa Rica. Però encara hi ha sectors d'aquesta població que són pràcticament invisibles en l'espai públic.
Des de l'ARA, doncs, volem posar el nostre gra de sorra en aquest esforç per conscienciar que qualsevol projecte de futur ha de passar per construir un societat cohesionada, que comparteixi uns valors i que, sobretot, vetlli per una igualtat de drets real i no només teòrica.
