Ciutadans i la trampa de Vox

Casado ja ha obert els braços a la ultradreta; ara només falta saber què faran Rivera i Arrimadas

EDITORIAL
EDITORIAL

La irrupció fulgurant de la ultradreta de Vox al Parlament andalús suposa un nou cop a la malmesa democràcia espanyola. Al descrèdit de la monarquia i la justícia, a la incapacitat de fer front al repte democràtic català des de la negociació política, s'hi afegeix ara la normalització institucional del discurs antieuropeista i antiimmigració, el discurs masclista i racista, el discurs basat en un nacionalisme xenòfob que parla de "reconquesta" i que veu enemics arreu. És a aquest nou populisme ultraconservador que ahir va saludar el líder del PP, Pablo Casado, obrint-li les portes del seu partit, del qual diu que prové i on creu que hauria de tornar. Casado l'abraça sense cap mena de vergonya, com un fill esgarriat. Abraça el partit que diumenge a la nit va rebre la felicitació de Marine Le Pen. Seguint el pensament d'Aznar, i fent seva la tendència mundial que va de Trump a Bolsonaro, i de Le Pen a Salvini, el PP de Casado ha renunciat al conservadorisme d'ordre per entrar en el terreny pantanós i perillós del populisme ultraliberal que identifica com a principals enemics a batre l'independentisme català i la immigració. És a dir, el que defensa la unitat i la puresa de la pàtria.

I la pregunta següent és: ¿també abraçaran Albert Rivera i Inés Arrimadas tot el que representa Vox? ¿També faran seva aquesta nova versió d'un feixisme per al segle XXI? El que havia de ser un partit centrista, modern i liberal, ¿es deixarà portar, a remolc d'un nacionalisme cohesionat contra la Catalunya sobiranista, per l'onada mundial d'ultradreta? Ciutadans s'enfronta ara a una nova cruïlla que marcarà el seu futur. Una cruïlla per a ells i per a Espanya, i encara pitjor per a Catalunya. Es tracta de decidir si opta per créixer damunt l'onada de l'Espanya de l''A por ellos" o si és prou responsable per marcar-hi distàncies. Un pacte eventual amb Vox deixaria tocada la idea de constitucionalisme i de centralitat que fins ara han brandat. Vox és l'antipolítica, Vox té un esperit preconstitucional, quan Vox parla de reformisme en realitat imagina una contrareforma, i no només en el terreny autonòmic. Com explicaran el PP i Cs una aliança amb aquest partit als seus socis europeus? Com ho explicaran a Merkel o Macron? I com ho explicarà Arrimadas als catalans? No només als seus votants, sinó a tots els catalans.

L'Espanya constitucional ha estat tolerant durant anys la ultradreta, fins que la ultradreta s'ha fet gran i amenaça el seu futur, el futur d'un estat de dret homologable, d'una democràcia social i respectuosa amb les minories. Que lluny que queda Vox de l'esperit del 78 que tant invoquen el PP, Cs i el PSOE! L'Espanya democràtica dels últims quaranta anys mai s'ha atrevit a fer una política valenta de memòria històrica. Mai s'ha atrevit a fer pedagogia de la pluralitat nacional. L'anticatalanisme ha sigut sempre el comodí. Li ha fet més por aquesta pluralitat que la pervivència d'un franquisme ideològic. I en tot això, un PSOE acomplexat n'és tant o més responsable que la dreta. El mal ja està fet. Vox ja és aquí, amb l'aval explícit del PP. També amb el de Cs?

Més continguts de

El + vist

El + comentat