La sortida del confinament serà lenta i delicada

El coronavirus no desapareixerà de cop i caldran mesures que consolidin l'esforç actual

Ja fa temps que els científics van tirar la tovallola en el sentit que és massa tard per poder erradicar del tot el covid-19. Gairebé segur que ja es quedarà a viure entre nosaltres, com un virus més dels que volten i van fent brots de tant en tant, però l'esperança és que amb el temps aconseguim una vacuna i que, mentre no s'obté, cada cop més gent s'immunitzi i es trobin medicaments que en facin minvar la letalitat. De moment, però, no estem en aquesta fase. Encara estem en la fase crítica, amb un alt percentatge de persones infectades i en estat greu, i amb moltes morts diàries. Les urgències continuen al límit, les residències estan desbordades i és imprescindible que es prenguin totes les mesures, per extremes que puguin semblar, per reduir la ràtio de contagi. 

Des del ministeri de Sanitat, però, es considera que comencem a doblegar la corba de contagis, i això permet començar a posar sobre la taula com sortirem d'aquest confinament. És un debat fonamental que està bé que es comenci a tenir ara, però que no ens ha de fer oblidar que estem parlant del que passarà d'aquí 15, 20 o 30 dies, sent optimistes. A Itàlia ja estan parlant d'allargar el confinament fins al 2 de maig i aquest cap de setmana s'espera que el govern espanyol l'allargui almenys fins al 26 d'abril. 

Però si la virulència de l'epidèmia va agafar la majoria de governs desprevinguts, sense haver fet els deures preventius i havent de donar-li resposta a cops d'improvisació, la sortida del confinament no pot fer el mateix camí. Ara ja estem avisats. Tal com explica l'epidemiòleg d'Oxford  Daniel Prieto-Alhambra, no ens podem permetre el que va passar abans i hem de fer cas als científics, per una banda, que ells sí que estan treballant en línia i coordinadament arreu del món, i, de l'altra, mirar amb atenció l'evolució dels altres països per estar preparats. A la Xina, per exemple, algunes ciutats han hagut de tornar al confinament a causa de nous brots d'infecció, i les autoritats de Wuhan no les tenen totes i demanen a la gent que es quedi a casa tant com pugui.

Aquest divendres Joel López i Oriol Mitjà van fer públic a Twitter un plan de sortida del confinament que sembla bastant realista. Té diverses fases. Primer podrien sortir les persones més joves i, a poc a poc, després de fer molt tests i veure qui podria estar immunitzat i qui no, s'anirien obrint espais i acabarien sortint els més vulnerables, que són els grans o els que tenen patologies prèvies. Això pressuposa tenir tests serològics, gent preparada per fer controls i assumir uns canvis importants en la manera de viure i de relacionar-nos, almenys durant algun temps. També en va parlar ahir Fernando Simón, el responsable de la lluita contra l'epidèmia del govern espanyol, que va augurar canvis de comportament social que ens aproparien als del Japó, amb més distància social i l'ús freqüent de mascaretes. El que serà important ara és que hi hagi consens científic i polític en com sortim d'aquest confinament i no tornem a caure en la improvisació. Hem d'aprendre del passat recent.