18/07/2018

Esperpent al Parlament

2 min
L'hemicicle buit mentre es decideix si se suspèn el ple del Parlament

BarcelonaLa mesa del Parlament va prendre ahir una decisió insòlita, suspendre la celebració del ple, a causa de la incapacitat per arribar a un acord sobre la suspensió dels diputats processats pel jutge Llarena. El motiu és el desacord entre ERC i JxCat sobre com respondre a la suspensió temporal decretada pel magistrat del Suprem. I quin va ser el motiu d'aquest esperpent impropi d'una democràcia madura? A grans trets, ERC és favorable a la fórmula presentada pels lletrats de la cambra, que fixa que mentre duri la suspensió, que no implica la renúncia a l'acta, un altre diputat del mateix grup pugui votar en nom dels processats, mentre que JxCat, seguint les tesis del vicepresident del Parlament Josep Costa, pretenia buscar una fórmula que deixés Carles Puigdemont fora d'aquesta solució, amb la idea que en un futur pròxim podria ser restituït com a president.

El problema és que, segons els lletrats, la interlocutòria de Llarena no deixa marge per a una solució d'aquest tipus, i si no s'acata es posa en perill la majoria independentista al Parlament. La proposta final del president Roger Torrent va rebre el vot afirmatiu d'ERC (dos vots), el del PSC (un vot), el vot en contra de Ciutadans (dos vots), i dos vots diferenciats de JxCat: un en contra, de Costa, i una abstenció, d'Eusebi Campdepadrós. Aquest fet demostra que no només hi ha un xoc JxCat-ERC molt evident, sinó que hi comença a haver també una esquerda a dins de JxCat entre els partidaris de seguir la via de la desobediència i el xoc amb l'Estat, i els que creuen que s'ha d'obrir un període de distensió per no posar en perill l'autogovern i les institucions.

Així doncs, dels fets d'ahir se'n deriva una conclusió i una conseqüència. La conclusió és que no hi ha una estratègia compartida entre JxCat i ERC (la CUP ja fa temps que se'n va desmarcar) sobre com s'ha de gestionar l'actual moment polític. Això en si mateix no ha de ser necessàriament dolent, però si volen continuar governant junts és imprescindible que arribin a un acord de mínims. També és imprescindible que es parli clar a la ciutadania a l'hora d'exposar els costos i la viabilitat de cada proposta, i sobretot que es deixi d'acusar el discrepant de traïdor, perquè aquesta dinàmica pot portar l'independentisme a perdre capacitat de sumar.

La conseqüència de la crisi d'ahir, però, és molt més preocupant, ja que la víctima és la institució que representa la sobirania del poble de Catalunya, el Parlament. Ahir es va degradar, a ulls de la majoria de ciutadans, el prestigi d'aquesta cambra. Va ser un mal dia per al parlamentarisme català i una picabaralla político-jurídica incomprensible per al comú de la gent que va derivar en el bloqueig del normal funcionament de la cambra. El més lògic seria que ara el màxim representant institucional de Catalunya, el president de la Generalitat, intervingués per restablir la normalitat institucional i salvaguardar l'estabilitat del seu executiu. El president no pot restar impassible mentre la seva majoria s'esfondra entre retrets.

stats