L’EDITORIAL

Euskadi i Galícia inauguren les eleccions postcovid

Aquest diumenge se celebren unes eleccions basques i gallegues completament excepcionals, ja que en principi s’havien d’haver celebrat el 5 d’abril però la pandèmia va obligar a suspendre-les. La cita electoral està més marcada per la polèmica al voltant de la limitació del dret de vot als malalts de covid-19 que no pas per la incertesa del resultat, ja que tot apunta que no hi haurà sorpreses i tant Iñigo Urkullu com Alberto Núñez Feijóo podran seguir governant.

En el cas d’Euskadi, el PNB aspira a poder sumar una majoria absoluta més àmplia amb el PSE i així poder governar plàcidament. Les enquestes preveuen una pujada dels dos partits, en part per l’enfonsament de la marca basca de Podem. Qui també reforçarà el seu rol d’alternativa de govern serà EH Bildu, que pot revalidar còmodament la segona posició, tot i que lluny del PNB. Si es confirmen aquests resultats, la ciutadania haurà avalat l’aposta moderada i negociadora d’Urkullu, que s’ha convertit en una peça fonamental de la política espanyola des que el PP va perdre la majoria absoluta, el 2015. Precisament, els populars poden ser avui els més castigats i quedar relegats a una posició gairebé marginal tot i la seva aliança amb Cs. Euskadi es pot configurar com l’autèntic forat negre de la triple dreta espanyolista, un senyal del qual Pablo Casado hauria de prendre nota.

A Galícia, com és habitual, el PP s’ho juga tot a una carta: o majoria absoluta o res, ja que no té cap partit amb qui pactar. Tot i això, els sondejos apunten que Feijóo pot revalidar i fins i tot augmentar la seva majoria actual. En aquest cas, el missatge per a Casado també és inquietant, ja que el president gallec representa l’ànima moderada del partit, la partidària d’arribar a acords amb el govern de Pedro Sánchez i desmarcar-se de Vox. En tot cas, tant en un lloc com en l’altre els electors estarien premiant els governants actuals i no castigant-los, tot i els efectes de la pandèmia, cosa que indica que es valora la gestió (o la imatge de bona gestió) per sobre d’altres consideracions.

La lectura més interessant que ha de fer Casado, però també Sánchez, és que els mapes polítics d’Euskadi i fins i tot de Galícia tenen molt poc a veure amb el del Congrés de Diputats. Ni en un lloc ni en l’altre hi ha extrema dreta ni es premia la crispació, i en canvi hi ha formacions nacionalistes potents (a Galícia el BNG pot ser segona força). Igual que en el cas de Catalunya, que també té un ecosistema polític propi, la lliçó és que no es pot governar Espanya girant l’esquena a aquests territoris i a les forces que els representen. I això no és cap mena de xantatge: es diu política, es diu democràcia i es diu reconeixement nacional.

El + vist

El + comentat