Cas Junqueras: el Tribunal Suprem violenta la Constitució

Negant-li el dret a ser eurodiputat es conculquen els seus drets polítics i els dels seus votants

El Tribunal Suprem és la instància que corona el sistema judicial espanyol, l'òrgan que dicta sentències que ja són fermes d'inici i que ja només són recurribles davant el Tribunal Constitucional. I també és el tribunal que ha de dictar sentència sobre el cas del Procés. Per això és tan greu que, negant a Oriol Junqueras el seu dret a ser eurodiputat, hagi violat de forma tan grollera l'article 23 de la Constitució, que és aquell que consagra el dret de tots els ciutadans espanyols a participar en els assumptes públics i a ser elegits per sufragi electoral.

Recordem els fets. Oriol Junqueras està en situació de presó provisional des del novembre del 2017 i recentment ha estat sotmès a judici al Suprem, però encara no hi ha cap sentència i, per tant, cap condemna. El 28 d'abril va ser elegit diputat al Congrés. En aquella ocasió, el tribunal li va permetre agafar l'acta de diputat i assistir a la sessió constitutiva del Congrés, però a continuació va ordenar a la mesa del Congrés que el suspengués. No ho va fer ell directament, que és el que pretenia la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, sinó que va instar la cambra a fer-ho en aplicació del seu reglament intern, però sense demanar, com era preceptiu, un suplicatori. Aquesta és una irregularitat que el TC, i potser Estrasburg, hauran d'analitzar algun dia.

El 26-M Junqueras va ser elegit eurodiputat, i com a tal havia d'assistir dilluns vinent al Congrés a la sessió de promesa de la Constitució, que és un pas imprescindible. Era evident que el Suprem no podia aplicar el mateix pla al Parlament Europeu que al Congrés, ja que a Brussel·les tenen un punt de vista diferent de les coses i podien negar-se a suspendre'l sense una votació en el ple de resultat incert. L'opció que tenia el tribunal que presideix Manuel Marchena era la de deixar que Junqueras recollís l'acta i, automàticament, suspendre'l ell mateix en aplicació del famós article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Però això li hauria suposat quedar en evidència, ja que és el que no va voler fer en el cas del Congrés. Què ha fet llavors? Doncs un triple salt mortal jurídic que vulnera els drets polítics d'un electe no inhabilitat, que és el que ara mateix és Oriol Junqueras. No el suspèn, però tampoc li deixa prometre el càrrec, de manera que Junqueras queda en uns llimbs jurídics. A la pràctica, però, es vulneren els seus drets i també els dels seus votants. Un atac gravíssim a la democràcia des d'una de les principals instàncies judicials.

La lectura de la interlocutòria fa posar-se vermell, ja que s'afirma: "El desplaçament a Brussel·les del senyor Junqueras posaria en un perill irreversible la fi del procés [judicial]. Brussel·les, a més, és el lloc on un dels processats en rebel·lia [Carles Puigdemont] diu que ha instal·lat la seu del govern de la república catalana". El pànic de l'estat espanyol a quedar en evidència davant d'Europa els fa retorçar la llei fins a extrems impensables. Un mal senyal de cara a la sentència del Procés, i un més de la debilitat democràtica d'Espanya.

Més continguts de

El + vist

El + comentat