L’ARA Balears celebra el segon aniversari amb un nou govern

El segon aniversari de l’ARA Balears ha coincidit en el temps amb la conformació d’un nou govern d’esquerres a les Illes que promet acabar amb la nefasta herència de José Ramon Bauzá. Avui Antoni Bassas entrevista la nova presidenta balear, la socialista Francina Armengol, que encapçala un executiu bipartit entre el PSIB i els nacionalistes de Més, amb suport extern de Podem, que té, com a prioritat absoluta, acabar amb la crispació i la divisió civil que han presidit l’última etapa de govern del PP. A grans trets, Armengol es fixa com a objectius recuperar l’estabilitat a l’escola balear després dels intents de Bauzá d’arraconar el català, lluitar contra les enormes desigualtats socials que hi ha a les Illes, racionalitzar el sector del turisme amb iniciatives com la de l’ecotaxa i normalitzar les relacions amb Catalunya. El nou govern ja ha demanat la readmissió a l’Institut Ramon Llull, el consorci per a la projecció internacional de la llengua catalana, al qual esperem que aviat es pugui sumar també el País Valencià.

Armengol també assenyala durant l’entrevista la seva preocupació pel fet que cada vegada més catalans vulguin la independència i aposta per una reforma federal que reconegui Catalunya com a nació. La presidenta balear fa una reflexió que no pot ser menystinguda, i és que sense Catalunya els territoris catalanoparlants de l’estat espanyol quedarien més desprotegits davant de Madrid. Més enllà del debat territorial, però, els nous governs balear i valencià perfilen un nou escenari que Catalunya ha d’aprofitar. En aquesta línia, són interessants propostes com la que ha fet el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, en el sentit de crear un gran consorci audiovisual entre TV3, IB3 i la futura RTVV per compartir produccions i optimitzar audiències. El front comú anti-Montoro que es va dibuixar en el passat Consell de Política Fiscal i Financera també representa un canvi notable respecte a la situació anterior.

Probablement no es tracta de tornar a encapçalar un projecte regenerador per al conjunt d’Espanya (aquesta fase està superada després de la sentència del TC contra l’Estatut), però sí de buscar complicitats per millorar les condicions de vida de les respectives poblacions en àmbits com el finançament autonòmic o el corredor mediterrani, i aprofundir en les relacions econòmiques de tres territoris amb un gran flux de comerç. Sense oblidar la importància de construir un espai potent de comunicació en català que abasti més de 13 milions de persones que ajudi a projectar al món una comunitat que cada dia demostra, amb experiències com l’ARA Balears, que vol tenir un lloc destacat en el concert internacional.