Publicitat
Publicitat

L'hora de la política i d'alliberar els presos polítics

La decisió alemanya mostra com és d'injust l'empresonament dels líders del Procés

Tot just sortir de la presó de Neumünster, el president Carles Puigdemont va afirmar que l'existència de presos polítics en presons espanyoles era "una vergonya per a Europa" i va fer una crida al diàleg com a mètode per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. És cert que, un cop l'acusació del delicte de rebel·lió ha estat desautoritzada per la justícia alemanya, la situació de presó preventiva en què el jutge Pablo Llarena manté Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Dolors Bassa resulta especialment injustificable i, per tant, dolorosa. És difícil que la justícia espanyola, que s'ha sentit humiliada pel revés patit a Alemanya, canviï de criteri. Però ara més que mai s'ha de continuar reclamant l'alliberament de tots ells i subratllar la diferència de tracte que reben els processats a Espanya respecte als que són a l'estranger.

El debat sobre si són presos polítics o no és absurd perquè la resposta és òbvia: tots ells són a la presó per motius polítics, per haver portat a terme unes iniciatives que tenien un ampli suport popular i, excepte Jordi Cuixart, tots ells han rebut el suport de centenars de milers de vots a les eleccions del 21 de desembre. S'hi posin com s'hi posin, no són delinqüents, no són polítics presos per corrupció, no és, com se sol dir, una situació provocada per l'aplicació de l'estat de dret. És la conseqüència d'haver renunciat a la política i haver deixat el conflicte en mans dels jutges. Ja vam advertir que l'ofensiva judicial contra el Procés podria provocar un efecte bumerang contra l'estat espanyol, que ahir encara es llepava les ferides per la derrota patida.

Ara seria hora de la política. Del diàleg i la negociació. I el primer pas per construir un mínim clima de confiança hauria de ser l'alliberament dels presos i la retirada dels càrrecs per part de la fiscalia. O almenys l'anunci solemne que si hi ha condemnes s'aplicaran indults a tots els afectats. Els que s'omplen la boca de paraules com 'reconciliació' o 'convivència' haurien d'admetre que no serà possible recuperar una certa normalitat mentre hi hagi presos pel procés català. És una qüestió d'humanitat, de dignitat i d'altura de mires.

Mariano Rajoy ja ha comprovat que la gestió que ha fet del procés sobiranista està resultant desastrosa per al seu partit. Lluny de donar-li rèdits, l'està enfonsant en les enquestes perquè, posats a ser dur, resulta molt més atractiu el populisme espanyolista de Ciutadans, un partit que, per cert, viu de la fractura social a Catalunya. Per això si tingués un interès real per buscar solucions hauria de mirar de desescalar el conflicte i rebaixar la tensió, que és el que alimenta els de Rivera.

En última instància només cal una mica d'empatia amb les persones que pateixen presó i exili per veure que no hi haurà solució possible en aquestes circumstàncies. Els presos i exiliats han de poder tornar immediatament a casa amb els seus.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT