El Macba paga la demagògia que confon cultura amb elitisme

L'Ajuntament de Barcelona ha fallat als veïns creant el fals enfrontament entre art i salut

Sempre hi ha alguna cosa més important que la cultura. Ha sigut així en els moments de crisi i en els de bonança. Tant és la raó, el cas és que si cal sacrificar alguna cosa, és la primera que rep. S'està veient aquests dies en el cas de la Capella de la Misericòrdia, al Raval. El 2013 l'Ajuntament de Barcelona va cedir-la per conveni al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) perquè pogués ampliar les seves instal·lacions i mostrar en millors condicions la seva col·lecció. En aquell moment, però, en plena crisi, no hi havia pressupost per fer les obres i es va ajornar l'ampliació a l'espera de millors moments. Al mateix temps, des de feia anys el departament de Salut estava pendent que l'Ajuntament de Barcelona li cedís un solar per poder construir un nou CAP Raval Nord, ja que l'actual havia quedat petit i desfasat. En tot el Raval Nord, però, l'Ajuntament de Barcelona no ha sigut capaç de trobar durant aquests anys cap solar, ni cap edifici que pogués adquirir i enderrocar, que servís per a aquest fi. I han ofert la Capella com a alternativa, malgrat que en teoria ja no era seva perquè l'havien cedida durant 30 anys al Macba.

Tot plegat està provocant una polèmica molt lamentable que enfronta suposadament art i salut. Una disjuntiva en la qual, com és lògic, és fàcil que la majoria opti per la salut. Així ahir una plataforma veïnal va presentar al ple municipal unes 6.000 firmes demanant que es revoqui la cessió de la Capella al Macba per construir com més aviat millor el CAP. Va sortir aprovada per la mínima amb el vot a favor dels comuns i la CUP, l'abstenció del PDECat i ERC i el vot en contra del PSC, el PP i Cs. Tota l'oposició, però, va criticar Colau i la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, acusant-les d'haver atiat aquest conflicte que cada cop pot ser més difícil de solucionar. És una resolució que no és vinculant i que té un caràcter clarament electoralista i demagògic, perquè en principi hi havia l'acord d'esperar que una comissió específica estudiés les diferents alternatives que hi havia sobre la taula tant per al Macba com per al CAP. 

Des del primer moment va quedar clar que per als comuns la cultura no era prioritària i ho van deixar clar fent que no tingués ni una regidoria pròpia. És com si participessin d'aquesta visió demagògica que considera que l'art és una cosa elitista, de 'pijos' o minories ocioses i que no té res a veure amb les necessitats de la gent. Precisament és el contrari, la inversió en cultura, com en recerca, és bàsica per disminuir les desigualtats i ajudar a fer una societat més justa i equitativa. I és curiós aquest menysteniment del Macba, perquè precisament dels debats i dels activistes que ha generat, a favor o en contra, el museu n'han sortit algunes de les iniciatives socials i ciutadanes més interessants dels últims temps. De fet, aquest debat ho torna a mostrar perquè deixa ben clar fins a quin punt la cultura s'ha convertit en un zero a l'esquerra a la ciutat. El problema el té el CAP i l'Ajuntament, però qui pagarà els plats trencats, qui quedarà estigmatitzat de nou, tant si la Capella acaba sent un centre sanitari com si legítimament es manté com a part del museu, serà el Macba i l'accés a la cultura. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat