La ultradreta pugna per marcar l'agenda política a Alemanya
BarcelonaUn miler de militants ultradretans van tornar a fer ahir una demostració de força a Chemnitz, la tercera ciutat en importància de l’estat de Saxònia. Aquesta ciutat alemanya s'ha convertit en l'epicentre d'una sèrie de protestes xenòfobes que es tem que es puguin estendre a altres llocs del país. La situació és perillosa perquè dilluns es van veure braços alçats fent la salutació nazi, cants alabant Hitler i, el més preocupant, una persecució d'estrangers que, segons el que ha transcendit de moment, ha provocat dos ferits, un sirià i un eritreu, en dues ciutats de l'est d'Alemanya, la zona on aquest creixement de la xenofòbia és més alt i on, per tant, els partits d'ultradreta com Alternativa per a Alemanya tenen més força. El detonant o, més ben dit, l'excusa d'aquestes marxes va ser l'assassinat diumenge de Daniel Hilling, un home germanocubà de 35 anys, durant una baralla entre joves de diverses nacionalitats. La policia va fer dues detencions i, el més greu, es va filtrar a les xarxes la identitat dels detinguts i d'alguns dels testimonis, cosa que van utilitzar les organitzacions d'ultradreta de la localitat per incentivar una persecució de l'estranger.
Aquesta filtració, en un país com Alemanya, molt pulcre pel que fa al secret de les investigacions policials i judicials, ha preocupat especialment les autoritats, pel que pot suposar de connivència d'alguns servidors públics amb la ultradreta –ahir un funcionari va confessar ser-ne l'autor– i perquè, a més, també hi hagut moltes crítiques per l'operatiu policial inicial durant la primera manifestació de protesta, que va ser totalment insuficient per contenir la violència dels xenòfobs. Paral·lelament a aquestes manifestacions, hi ha hagut contramarxes i activitats per visualitzar la majoria contrària a aquests moviments.
El problema, però, és que els partits xenòfobs cada cop agafen més força, i ja han obligat a modificar les polítiques d'immigració del govern alemany. L'ase dels cops és Angela Merkel, a qui no perdonen que obrís la porta a gairebé un milió de refugiats sirians, i els manifestants d'aquests dies veuen ara una oportunitat per soscavar encara més el seu lideratge. Els resultats de les últimes eleccions li van posar difícil fer govern, i la situació es pot agreujar a la tardor, amb les eleccions a Baviera, on la CSU, soci de coalició de la CDU de la cancellera, està aterrida per la possibilitat que la ultradreta li prengui l'hegemonia política.
No és un fenomen alemany. El discurs contra la immigració ara dona rèdits polítics perquè s'ha venut la idea, equivocada, que hi ha una "invasió", i d'això se n'aprofiten els partits d'ultradreta, que manipulen les pors d'unes classes mitjanes i treballadores depauperades per la crisi i la globalització, no per l'arribada de nouvinguts. Passa amb Le Pen a França, amb Salvini a Itàlia i, com s'ha vist aquest estiu, és el gran tema que partits com PP i Ciutadans fan servir quan volen esgarrapar vots de l'extrema dreta. Europa té un problema seriós i caldrà fer-hi front amb realisme. Sense bonismes, sí, però deixant clar de manera rotunda el no majoritari a la xenofòbia.
